dilluns, 1 d’octubre de 2018

divendres, 21 de setembre de 2018

Inscripció al CEF. Curs 2018-19

Bon inici de curs!

Tal com vam informar en les reunions generals de pares, us podeu inscriure al Créixer en Familia - CEF.
Cal omplir el full d'incripció amb les vostres dades per tal de poder rebre les informacions oportunes i entregar la butlleta a consergeria.


Si us inscriviu rebreu recordatoris de cada trobada amb el tema que es tractarà i de les conferències que organitza l'AMPA durant el curs.

Us hi esperem!!

dimecres, 4 de juliol de 2018

Conferència de l'Antoni Tolmos

Tal i com s'havia anunciat, va venir l'Antoni Tolmos a parlar-nos de la seva passió: la música.
A part de ser un excel·lent músic, els qui no el coneixíem, vam poder comprovar que és molt bon orador. Ens va fer reflexions molt interessants sobre l'educació musical que ens van engrescar.
Com a "regal" ens va oferir el vídeo de la guanyadora del concurs de nadales Antoni Tolmos i que és alumna nostra: la Clàudia Corell, de 6è. És un vídeo preciós i molt emotiu que podreu veure més endavant.
Deixem algunes imatges del que va ser la vetllada.




















Des del CEF us desitgem molt bon estiu!!

dimecres, 20 de juny de 2018

Tercera conferència del curs 17-18

El dia 20 de juny a les 19.30 es fa la tercera conferéncia organitzada per l'AMPA i amb la col·laboració del CEF.
Cal presentar la inscripció a l'acte a l'entrada.
La recomanem molt i molt!



Celebració del sopar de final de curs CEF

El dia 13 de juny vam els participants del CEF vam acomiadar el curs.
Tal com s'havia notificat per mail, ens vam trobar a la Capella on el P. Fermín va fer una interessant reflexió.
A continuació vam passar al menjador del col·legi.
Aquí ens podeu veure!





Us esperem a tots i totes el proper curs!!
Un bon estiu...

dijous, 26 d’abril de 2018

Resum de l'última trobada del CEF del curs 17-18



CEF Educació Infantil
Com inculcar hàbits?
En aquesta trobada vam llegir un text que ens situava en el context del tema a tractar:  “L’he de renyar molt” i vam plantejar tres punts de reflexió per grups petits per aprofundir i poder parlar de les situacions personals viscudes. Quan ho vam posar en comú, van sortir aquestes idees:
 1.- Podem ajudar els nostres fills a autoafirmar-se sense entrar en la confrontació constant? Hi ha altres vies d’afirmació més positives? Quines???
Els participants van pensar que cal donar-los més autonomia personal, donar més autoestima, més autoconeixement. I com definiríem l’autonomia? No és que ens ho facin tot sinó poder experimentar per un  mateix les conseqüències positives o negatives del que fem. Pensem que és bàsic exercitar el propi pensament, l’autocrítica, l’autoavaluació en els infants.
És important el fet de donar responsabilitats per anar creixent i sentir-se bé. L’Eva (professora de Primària que ens va acompanyar en aquesta ocasió) ens va explicar una petita enquesta feta a 1r i va plantejar els resultats de les tasques que a casa i al col·legi tenen encomanades els nens.
I quines vies hem d’exercitar com a pares?  Donar-los temps, tenir més imaginació, desenvolupar-los més el raonament o capacitats reflexives, fomentar el diàleg, saber cedir en allò que no té importància, ser més empàtics, intentar ser més flexibles ...

2.- Incentivem l’autonomia dels nostres fills, però per manca de temps o per comoditat optem per actituds autoritàries o de dependència?
Què afavorim amb aquestes actituds negatives nostres???
Entre les actituds autoritàries i les permissives existeixen moltes alternatives. Autoritàriament afavorim persones dependents, fràgils, febles, sense autocrítica i només capaços d’exigir... als altres i NO a si mateixos, persones que aconsegueixen coses només per la força. Són actituds que minven la capacitat de criteri propi i de pensament autònom creant persones insegures, persones que acostumen a reproduir patrons negatius...
En contraposició l’autonomia, que és un aprenentatge i per tant que cal exercitar ja de ben petits, fa créixer l’autoestima, dóna més seguretat, reforça positivament...

3.- Estem prou atents per anar donant responsabilitats a mida que augmenten les capacitats de les criatures? I si no estem atents ... Què acabem fent?? Reflexionem: com els critiquem o els renyem? Com ha de ser aquesta crítica??
 Normalment, ens fan adonar des del col·legi, des de P3, que JA poden pensar per si sols...
Els pares ens acomodem, a fer-ho tot i a protestar (criticar o renyar). A vegades, ens agrada anar de víctimes sens fer gaire esforç per anar canviant situacions a casa.
Cal fer crítiques als nens perquè són NECESSÀRIES però han de ser eficaces, han de construir... mai han de ser ofensives, mai desanimadores, mai desesperades, no poden ser categòriques ni generalistes. No fer servir paraules absolutes amb els nens com: Tu MAI, SEMPRE...
Caldrà anar canviant les situacions o certs hàbits de casa i trobar forces per fer-ho des de la confiança a la persona, des de l´ànim de millora, de l’empatia, des de l’amor. Cal reconèixer la dificultat que els entranya i l’esforç que els suposa. S’ha de deixar clar que volem canvis i millores... i només tenim un camí!!. L’expressió dels propis sentiments és clau. I el reconeixement dels sentiments aliens també.

La reflexió conjunta ens enriqueix





L’Eva ens va recordar un proverbi xinés: “Estima’m més quan menys m’ho mereixo perquè és quan més ho necessito”
En aquest punt, vam elaborar una reflexió per cada punta de l'estrella de la responsabilitat, responent:
Per què és important el conflicte?
Ens dóna autoconeixement,
ens fa créixer, ens fa veure la realitat,
ens permet exterioritzar els nostres
sentiments i entendre els dels nens,
estrenem lligams d’estimació, desenvolupem
capacitat reflexiva dels nens i nostra.

I ja de pas, vam elaborar l’espiral de raons per les quals no fem més sovint tot això:
Anem amoïnats per temes de feina, no sabem
treure temps de qualitat, anem pendents del rellotge,
no vivim intensament o més conscientment el
nostre afortunat present, ens costa veure el bon
humor que tenim a dins nostre...




 






Tot l’equip de CEF volem agrair l’assistència als components del grup d’Infantil.


CEF Educació Primària
En la sessió del 19 d’abril de 2018 volíem parlar dels hàbits. A quins li donem més importància, quins són innegociables amb els nostres fills i alumnes, com inculcar-los, què pot passar si els nostres fills no els adquireixen, l’eterna lluita per arribar a aconseguir-los,...
El grup de pares amb fills a Primària vam començar contrastant: les responsabilitats que demanen com a pares als seus fills, amb el que havien explicat a classe els nostres alumnes de les tasques domèstiques que tenen encomanades. El sondeig el vam fer entre alumnes de 1r, 3r i 5è i va resultar prou interessant.
Vam seguir amb una activitat individual: completar “l’estrella de la responsabilitat”. Es tractava de pensar en quins beneficis obtenim tota la família quan inculquem la incorporació dels fills en les tasques domèstiques i/o en què milloren els nostres fills.



A continuació en vam fer un llistat en comú:
·           Es millora el temps familiar, tenim temps per fer més coses junts, ens descarreguem de feina, col·laborem, som un equip, fem un repartiment més equitatiu de les tasques, enfortim les relacions familiars,...
·           Quan encomanem tasques que els fills poden fer, estem transmetent confiança en ells, possibilitat de superar-se i millorar l’autoestima, els estem donant eines per millorar la seva autonomia, les seves destreses. Es senten grans, els dona satisfacció, s’obtenen recompenses.
·           Aprenen a fer coses noves, a tenir rutines i hàbits, a portar una casa. Com més es practica una destresa, millor es sap fer.
·           S’adonen que les coses no es fan soles, no s’aconsegueixen màgicament. Per aconseguir-les cal  dedicar-hi temps, estratègies... Es reforça la cultura de l’esforç.
·           Quedes bé quan et conviden a casa d’algú. A tots ens agrada que ens vegin com a persones educades i a tots ens agrada tractar amb persones educades.
 
Amb les galetes es reflexiona millor...
 Mentre seguíem menjant galetes, i el temps se’ns anava tirant a sobre vam llegir les 9 idees per reforçar la inseguretat en una nena de 5 anys ( evidentment es pot canviar per un nen, als 8, 10, 14 o 25 anys…). Ai, com costa delegar els altres!
La lectura de la nena de 5 anys és la que segueix a continuació.
1.         Fixa’t sobretot en tot allò que fa malament, o no prou bé, per al teu gust.
2.         No perdonis, renya-la perquè n’aprengui.
3.         Compara-la amb els seus germans, cosins o veïnetes modèliques.
4.         Parla amb tothom dels seus desastres i que n’estàs ben tipa. Fes-ho sovint davant d’ella, perquè reflexioni.
5.         No li demanis mai que t’ajudi. Trigaràs molt més a fer la feina. I ella es podria sentir útil!
6.         No li ensenyis a fer res per ella mateixa. Es podria sentir satisfeta!
7.         Quan es porti bé, com que no molestarà, no li facis ni cas.
8.         No regalis el teu afecte; si el vol, se l’haurà de guanyar.
9.       I, sempre que puguis, mostra’t nerviosa, absent, i, molt important, de mal humor.


Vam acabar visionant dos vídeos curts:
-          https://www.youtube.com/watch?v=P9V8n7n3KZU.  Padre de família parado en la classe de su hijo.  3’59’’. La importància de sentir que la família és un bon equip.
-          https://www.youtube.com/watch?v=wJp87jiQXpk  Como te ves y como te ven (Madres e hijos) 3’19’’. Ens podem sentir malament perquè ens enfadem amb els nostres fills més del que voldríem, repetim, repetim, perdem la paciència,... però ells, encara que dissimulen molt, agraeixen i esperen que els dediquem temps, estimació, valors.
Aquesta ha estat l’última trobada de “treball” del Créixer en Família del present curs. Un agraïment molt sincer a tots i totes les participants!!!

Ens veurem a la conferència del 3r trimestre que ens prepara l’AMPA i de la qual ens informaran properament, i en el sopar de comiat del curs 17-18 que també us anunciarem als pares inscrits per tal que confirmeu la vostra assistència.


BIBLIOGRAFIA i webs d’interès
-El cerebro dels niño explicado a los padres. Dr. Bilbao, Àlvaro. Ed. Plataforma Actual.
-El trastorn el nen consentit. Oberts, Úrsula. Pagès Editors.
-Fills autònoms i responsables. Arànega, Susana i Guitard, Rosa. Barcelona Graó. Col Família i Educació. N3
-Resolució Positiva de conflictes: una manera de créixer. Boixader, Agnès. Família Fòrum.
-Podries ajudar-me a parar la taula? Ramis, Anna. Família Fòrum.