Benvolgudes famílies
El dia 11 de novembre hem fet la 1a trobada del CEF després de la llarga aturada motivada per l'aparició del covid 19. Vam tenir un record per aquells que ens han deixat per aquest motiu i amb una petita reflexió sobre el que va representar el confinament i les seves conseqüències.
El grup de Primària teníem ganes de retrobar-nos. Els pares vau manifestar l'estranyesa i alhora l'alegria de poder tornar a entrar a l'escola després de tant temps. El grup d'Infantil, pràcticament tots éreu "nous": o bé de P3 o us havia tocat el confinament o el curs passat en que no vam poder reunir-nos en el CEF.
Sala ventilada, amb mascaretes, sense galetes... com trobem a faltar la normalitat!
Vam començar recordant l'essència del Créixer en Família: el benefici que suposa per als vostres fills i alumnes nostres que els dos grans mons que tenen, família i escola, siguin coherents entre ells i sumin en una mateixa direcció. Si els infants perceben, o directament escolten, comentaris en contra de... els estem generant confusió.
Els dos grups, el de pares d'Infantil i el de Primària vam fer activitats similars. El grup d'Infantil va estar en el nou espai de P3 i el grup de Primària a la Sala Steam.
Tots els assistents ens vam presentar i per part de l'escola vam informar dels temes que els pares vau demanar en el moment de la inscripció. En educació, sovint, els temes estan interrelacionats i els interessos dels pares es van repetint al llarg dels cursos. Per aquest motiu convé tornar a plantejar els temes les vegades que calgui.
Per a la 1a sessió d'aquest curs vam voler aglutinar alguns dels temes demanats :
És fàcil la convivència?
Per què els nostres infants de vegades no ens fan cas?
Quina relació hi ha entre les rebequeries i els límits?
Vam començar amb una primera activitat conjunta del grup. La convivència (en qualsevol àmbit) pot generar malestar i conflictes, però es troba a l'essència de la manera de ser i progressar com a éssers humans i ens aporta grans beneficis. Les intervencions van ser molt i molt interessants.Us presentem el resum de les respostes que vau aportar:
Valors o avantatges de la convivència:
- Ens dona protecció, suport, seguretat i confiança.
- Compartim situacions i ens permet comunicar-nos, dialogar.
- Permet aprendre dels altres.
- Ens proporciona diversió/alegria. Compartim les coses bones.
- Desenvolupa la capacitat d'empatia, d'adaptació, de buscar estratègies per millorar la convivència, la capacitat d'improvisar, ser flexible, ser més tolerant i respectar opinions diferents de les nostres.
- Promou el respecte i la paciència.
- Aprenem a saber renunciar, a consensuar decisions.
- Es reparteix la feina, aprenem a treballar en equip.
- Sents estimació profunda.
- Permet no sentir-se sol.
Inconvenients
- Sents que has de sacrificar aspectes personals, pot envair el teu espai. Es produeix pèrdua d'intimitat. Et costa trobar estones per estar sol
- Pot haver discussions, discrepàncies, crits. Es creen conflictes al haver de compartir. Hi ha xoc d'opinions, punts de vista, caràcters...
- Topen els costums de diferents generacions (pares, fills, avis...)
- Es trenquen normes internes, horaris.
- De vegades et crea frustració perquè cal renunciar a certs aspectes.
- En certs àmbits no convivim amb qui voldríem.
- Mantens "les formes" convivint segons en quin àmbit però provoca que descarregues a casa "la teva part negativa".
- Produeix esforç i desgast mental.
- La convivència pot produir gelosies.
- No pots dormir tot el que voldries, s'acumula cansament.
- Usar el reforç positiu
- Fer treball d'empatia
- Donar-los temps i tranquil·litat per fer les coses sols
- Acollir les equivocacions i reflexionar sobre elles
- Identificar les emocions pròpies i alienes
- Ensenyar a demanar perdó
- Ajudar a que es senti autònom i capaç, Iniciar-los a prendre decisions personals
- Ajudar-lo a ser generós amb ell mateix i amb els altres
- Ser conseqüents. Fer-los adonar que existeixen conseqüències bones i dolentes
- Fer-los sentir acompanyats en el seu creixement
- No marcar límits
- Fomentar ser consentits
- Sobreprotegir
- Donar massa reforç positiu si no està justificat (ets el millor, el més...)
- No fer-lo pensar en les conseqüències dels seus actes
- No aplicar mai càstigs
- No deixar-los equivocar i donar-los tot fet
- En els jocs, no deixar-los perdre i no ensenyar-los a perdre
- Sortir del parc, anar a dormir, tancar el televisor o deixar el videojoc, compartir joguines...
- No saben gestionar emocions
- Tenen necessitat de provocar per buscar els nostres (i els seus) límits
- S'estan construint com a persones
- En el moment de la rebequeria només tenen en compte els seus desitjos
- Moltes de les reaccions que fan a casa no les tenen a l'escola perquè saben que han de tenir en compte els límits i no qüestionen l'autoritat de la mestra. Segueixen les normes que saben que són les mateixes per a tots els nens/es.
- Em sento impotent
- Hi ha discussions i retrets entre pare i mare
- Tinc sentiments de culpa
- Sentim vergonya
- Sentim que no sabem fer-ho millor i ens frustrem
Estratègies diferents que es poden provar.
- Consensuar els punts en que estem d'acord.
- Reflexionar amb els nostres fills i arribar a acords (a partir d'una certa edat)
- Les rebequeries freqüents i exagerades sovint posen els pares en situacions extremes.
- Cal recordar que els adults sempre som models per als nens/es i aprenen constantment de nosaltres.
- Tot moment és educatiu.
- És molt important (tot i que de vegades és difícil) mantenir la calma, allunyar-nos emocionalment del fet i saber raonar objectivament, posant-nos en la seva pell... i mirar amb ulls de nen per reaccionar com adults positius i assertius.
- En el grup d'Infantil, com que el tema de les rebequeries preocupava, la vam definir: És un instrument que forma part del procés d'aprenentatge, és una manera immadura de mostrar enuig.
- L'enuig és un estat d'ànim contra una situació o contra alguna persona. Tots sentim enuig però ens cal control dels nostres sentiments. També hem d'ensenyar com aconseguir-lo per als nostres fills... Aprenentatge de vida!
- La tasca de pares i/o educadors és intensa, fructífera i emocionant. El bon humor, ha de ser el nostre aliat i l'elogi de les conductes positives reforça l'actitud adequada dels nens.
Heu enxampat al vostre fill/a dient no tota la veritat o alguna mentideta?,
- Quan ha d'endreçar
- Vol cridar l'atenció per gelosia
- Vol el conflicte directe
- Influeix el cansament, l'esgotament físic o emocional
- La frustració d'alguna cosa que no ha sortit com volien
- Per enuig
- Sí, en són conscients i saben realment que no ho han fet bé.
- Sovint amb crits, però sabent que cal diàleg.
