dimarts, 4 d’abril del 2017

El plaer d'escoltar a Eva Bach

Tal com havíem anunciat, el dijous, 30 de març l'Eva Bach va venir al col·legi Pare Manyanet a fer una conferència amb el títol de: Ser pare o mare, avui.

La conferenciant és pedagoga, mestra, escriptora (té diversos llibres publicats, és columnista del diari ARA...), conferenciant, formadora de formadors, orientadora i terapeuta familiar i mare de dos fills.

L'Eva Bach, veïna de Les Corts, ens va entusiasmar amb les seves reflexions i amb la seva serenor. Al finalitzar va haver força intervencions per part dels pares.

Ens va aportar el seu material al qual podeu accedir a través del web del col·legi, secció AMPA.





Des d'aquí us volem animar a assistir a la 3a conferència que organitza l'AMPA i el CEF i que serà degudament anunciada.

Resolució de conflictes - EI - EP 23-3-17

Ens vam reunir el Grup d’Infantil del CEF. Va ser una estona tranquil·la envoltada
de pares i mestres preocupats per actuar de manera coherent en el nostre dia a dia, en
la nostra millor tasca la d’EDUCAR ALS NOSTRES FILLS. Tenir fills i tenir conflictes
són dues situacions inherents.


La convivència ens porta a afavorir les relacions, compartint emocions i sentiments,
però, com que en família són intensos, es tracta d'una tasca difícil.


 Podem evitar els conflictes? Quin sentiments ens generen?
 Quina situació és la més freqüent a casa nostra que ens genera més
conflicte?
 I en aquell moment de conflicte, quina és la meva resposta? És la més
encertada?
 Com puc millorar-ho?


Aquestes respostes, vam classificar-les segons corresponien a un
llenguatge agressiu (crits, amenaces, males paraules, etiquetes...), llenguatge passiu
(l’envio a l’habitació, a la cadira de pensar, no contesto, evito corregir-lo per
cansament o perquè em supera la situació...) i llenguatge assertiu (posar paraules
als seus sentiments que no pot, ni sap expressar, expressar els meus dintre d’un clima
de confiança, evitar paraules com “ets un...”, “sempre fas ...”, saber crear un clima de
diàleg i comunicació, expressar-nos de manera positiva, treballar l’entesa entre
nosaltres...)


Després vam passar un power point on unes quantes situacions de conflicte o no amb
els nostres fills, ens feien adonar dels nostres propis sentiments. Seguidament, vam
veure una part d’un vídeo molt interessant “Educar sense crists” (us el deixem per tal
que l’acabeu de veure amb les vostres parelles a casa). Les reflexions posteriors ens
van ajudar a reflexionar i pensar en canvis que podem fer a casa.


El temps va passar molt ràpid i encara teníem preparades unes dinàmiques molt
interessants!
Les monitores havíem preparat més situacions de conflicte per poder raonar-les i entre
tots vam parlar sobre la marera de resoldre-les de manera assertiva.


Per concloure la sessió, vam veure un vídeo que ens encoratja en la nostra gran
FEINA d’educar “EL padre parado en la classe de su hijo”. Estem fent el nostre EQUIP
de VIDA!!!


Per últim, vam poder fixar i concretar les nostres reflexions amb un petit escrit “abans
pensava i ara penso...”


Gràcies a tots per les vostres aportacions,
sense vosaltres això no seria possible.

 
Us deixem uns documents que us poden interessar i us recomanem
aquests vídeos:


Conflictos. No pierdas la perspectiva


https://www.youtube.com/watch?v=TiNUaHXsjBA
Cuestión de actitud
https://www.youtube.com/watch?v=NtyZxqg9Lxw
“Educar sense cridar”
http://banyolestv.xiptv.cat/families-i-escola/capitol/educar-sense-cridar
Final Sessió “Padre parado en la classe de su hijo”
https://www.youtube.com/watch?v=P9V8n7n3KZU



El grup d' Educació Primària tractava el mateix tema. Podem aconseguir que els fills en facin cas amb facilitat? Els interessos de pares i fills poden estar en pols oposats. Els conflictes no es poden evitar però hi ha estils comunicatius que els poden potenciar i altres que els poden canalitzar amb més facilitat.

Vam començar amb una dinàmica molt divertida. Aquí en podeu veure alguns moments.






Comunicació per parelles, faig veure que parlo amb tu però intento saber què diu la parella del costat...




                                   




                                   Des de l'altre costat.





 Gairebé no es nota (o sí) que no estic pel que m'estàs explicant...







Quantes vegades els fills ens expliquen alguna cosa i el nostre cap està en un altre lloc? Nosaltres volem que els fills ens facin cas i ells estan pendents d'algun centre d'interès molt diferent del nostre?





Ara sí que teníem un tema comú de conversa, però ens donàvem l'esquena.




 Aquí explicàvem l'última pel·lícula que havíem vist però les condicions comunicatives no eren pas òptimes.









Per comunicar-nos, també amb els fills, és important el QUÈ es diu i el COM es diu.
  • Importància de l'escolta activa.
  • Mirar-nos als ulls mentre parlem. Res de donar una ordre cridant de punta a punta del pis.
  • Adonar-nos  del valor de la comunicació no verbal: entonació, gestos, aprovar amb el cap, un somriure,...
A continuació vam fer una lectura en la qual una mare (amb un llenguatge molt assertiu) intentava comprendre els sentiments de la filla que sortia molt enfadada de l'escola perquè la mestra l'havia castigat.


Després vam posar-nos en situacions concretes molt quotidianes i vam intentar donar respostes segons els tres estils comunicatius: l'agressiu (potser el que ens surt amb més facilitat volent una resposta immediata, amb alguna amenaça implícita per endavant), l'inhibit (no m'hi implico gaire per no haver de discutir) i l'assertiu. És el més recomanable, però és més elaborat. Implica:
  • Adonar-se de la situació i dels propis sentiments. Tenir empatia.
  • Tractar amb respecte exigint respecte.
  •  Deixar obert el camí per al compromís quan s'enfrontin les idees i les necessitats de pares i fills.
  • Saber fer elogis (reals, ajustats) i emetre crítiques. 
  • Saber fer preguntes adequades que ajuden a pensar, sense ofendre
No és fàcil mantenir sempre un estil assertiu però ÉS EL MILLOR DELS ESTILS.

Vam acabar amb dos vídeos, on es volia mostrar que una mica més de comunicació facilita quina informació ens demanen els fills en cada moment. Un era: "Castor o pastor?" i l'altre: "Qué és sexo?" (De Coca-cola)


Us deixem dos documents preparats pel l'equip CEF d'EI: 



Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes
06/03/2012
Font: 
Com els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.
Ajuda’ls a restar en calma:
·         Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
·         Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
·         Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.
De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint, alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.
Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:
La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.
Els nens s’enfaden quan:
·         Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
·         Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
·         Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:
·         Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
·         Pot ser que els hi costi respirar.
·         No pensen amb claredat.
·         Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.
En el moment de l’enuig:
·         És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
·         Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.
Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:
Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.
1.      Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2.      Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música
3.      Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4.      Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:
·         Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
·         Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
·         Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
·         Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:
a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques, perquè siguin models a seguir per als altres nens

Referència bibliogràfica:
Everybody Gets Mad: Helping Your Child Cope with Conflict. Healthy Children. 2011 [accés 22 de novembre de 2011]. 


I el segon:



10 VALORES PARA CONVIVIR EN FAMILIA

Los padres tenemos la responsabilidad de transmitirles valores a nuestros hijos.

Los padres debemos plantearnos que ¨Es más importante lo que hacemos que lo que decimos¨. Debemos darle coherencia a nuestras acciones y comportamientos. Tenemos que 
dar el ejemplo para que nuestros hijos alcancen una buena convivencia familiar actual y futura.

La empatía: Debemos enseñarles a nuestros hijos a ponerse en el lugar del otro y entender cómo piensan y sienten los demás. La empatía es un valor necesario para la convivencia familiar.

¿Muestras empatía ante los sentimientos de tus hijos? Ponte en el lugar de tus hijos y entiende que en ese momento eso de lo que te están hablando es lo más importante para ellos.


La humildad: Es necesario que nuestros hijos aprendan que no son superiores ni a nada ni a nadie, en ningún sentido, a pesar de mostrar seguridad en las capacidades que posee. Vivir con una actitud humilde les permitirá conocerse mejor, valorar sus fortalezas e intentar mejorar sus debilidades.

¿Eres humilde o por el contrario arrogante o prepotente? Cuando les demuestras que tienes humildad y reconoces tus debilidades como padre los acercas más a ti.

La autoestima: Es importante que nuestros hijos aprendan a valorarse a sí mismo. Esto sirve de base para educar la empatía. Podemos fomentar 
la autoestima a través del elogio y del refuerzo positivo.

¿Elogias a tu hijo con frecuencia o solo le recuerdas lo que hace mal? Al elogiarlos sienten que están llenado tus expectativas y les proporcionas seguridad y confianza en sí mismos.
Refuerza la autoestima en tu hijo, es importante.

El compromiso: El compromiso es un valor que demuestra madurez y 
responsabilidad. Se va adquiriendo progresivamente con los años. Debemos hacer ver a nuestros hijos el valor de la palabra que damos.

¿Cumples con tu palabra cuando les prometes algo a tus hijos? El prometer y no cumplir le resta valor a tu palabra y creas desconfianza y la percepción de que no son lo suficientemente importantes para ti.
¿Estamos criando personas competentes?

La gratitud: Es muy importante y valioso que nuestros hijos aprendan a mostrar gratitud. Este valor va unido a las gratificaciones positivas, mostramos gratitud a nuestros hijos cuando reconocemos lo bien que hacen las cosas. La gratitud no se trata solo de dar las gracias, sino que nace del corazón, de nuestro interior, del aprecio a lo que alguien hace por nosotros.

¿Eres agradecido con tu hijo y con los demás? Cuando eres agradecido con tus familiares, maestros, vecinos o amigos le demuestras que sientes aprecio por los demás.
¿Cómo enseñar el valor de la gratitud?

La amistad: Nuestros hijos deben aprender el valor de 
la amistad, del afecto mutuo que nace del contacto con el otro. El verdadero valor de la palabra amistad va mucho más allá que un simple click agregando amigos en sus redes sociales.

¿Cuidas tus amistades? El que tus hijos vean como tratas a tus amigos, como te preocupas por ellos es una buena forma de enseñarlos.
¿Cómo ayudar a nuestros hijos a practicar el arte de ser un buen amigo?

El optimismo: Es muy importante que nuestros hijos aprendan a vivir la vida con entusiasmo, humor y optimismo,
buscando siempre el lado positivo de las cosas a pesar de los obstáculos que nos presenta la vida. Deben huir del pensamiento negativo y pensar que en cómo mejorar o avanzar.

¿Reflejas una actitud alegre y optimista ante tu hijo? Tus hijos verán en ti un reflejo de lo que quieren ser en el futuro.

La paciencia: Nuestro hijo debe cultivar la paciencia y aprender a diferir gratificaciones huyendo del «lo quiero aquí y ahora». Esto ayudará a controlar y canalizar su impulsividad mostrando una actitud paciente y serena frente a la vida.

¿Practicas la paciencia en tu día a día? Cuando tienes paciencia con tus hijos les enseñas con tu ejemplo a tener paciencia en la vida.
Aprende a ser un padre más paciente

El esfuerzo: Un valor necesario en la sociedad actual que se caracteriza por la inmediatez y el mínimo esfuerzo. Nuestros Hijos tienen que aprender que todo lo que quieren conseguir requiere de un esfuerzo.

¿Les exiges ciertos esfuerzos en la vida diaria? Es importante enseñarles a nuestros hijos a trazar metas y luchar por alcanzarlas.


10. La felicidad: Este debe ser el objetivo de la educación que ofrecemos a nuestros hijos, conquistar su felicidad y que sean capaces de transmitir y contagiar esa felicidad a los demás. Para ello es importante cultivar la alegría, el optimismo, el sentido del humor, etc. Solo aquel que es feliz puede transmitir felicidad.

¿Eres feliz en tu vida? Si eres feliz no podrás evitar que tus hijos se contagien.