divendres, 11 de març del 2022

Xerrada sobre l'assetjament escolar

 Benvolguts pares i mares del CEF,


ahir, 10 de març, l'AMPA va organitzar una xerrada oberta a totes les famílies, després de l'obligació de fer un llarg parèntesi a causa de la situació sanitària del covid.


El tema triat va ser el de l'assetjament escolar o bullying, que va ser el més demanat per part de les famílies que aquest curs us heu inscrit al CEF. Ja l'havíem tractar els cursos 12-13 i 17-18, a través de persones externes a l'escola.


La xerrada, de la qual l'AMPA us va informar per mail, es titula: "Amb R de Respecte: convivint amb la gent, desmuntant l'assetjament!" i la va fer el Juanjo Fernández.


No cal dir que ens va encantar la manera d'exposar aquest tema tan sensible. El Juanjo va aconseguir interessar-nos durant 1 hora i mitja, que se'ns va fer curta.


Si no vau poder assistir a la xerrada vau perdre no només la informació que va exposar el Juanjo sinó també la manera tan propera que té de transmetre.






A continuació us fem arribar les idees principals sobre aquest tema, encara que amb una presentació diferent de la seva, juntament amb alguna reflexió.


Definim el terme per tal que tots entenguem el mateix quan anomenem el terme d’assetjament escolar:

 

-       Violència entre iguals

-       Proporcionar/patir maltracte físic o psicològic per part d’un company o grup de companys. (S’ha de tenir una certa edat per considerar-se assetjament: A partir de 9-10 anys)

-       De forma intencionada i reiterada en el temps

-       Es produeix indefensió de la víctima

 

 Rols dels diferents implicats:

 

-       Acosador/a:

-       Busca reconeixement i atenció dels altres

-       Manipula i menteix. Es pot comportar de forma agressiva

-       Pot tenir una baixa tolerància a la frustració

-       Manca d’empatia amb la víctima, òbviament

-       Projecta una imatge de líder davant dels seus seguidors

-       Busca destruir a qui no el/la segueix, qui veu com a diferent

-       Pot tenir problemes socials, familiars o estar en una situació econòmica desfavorable. O no.

-       De vegades, prèviament pot haver estat víctima

 

-       Víctima:

-       Pot ocultar el que està passant i no demana ajuda

-       És percebuda per part dels altres i/o per a ella mateixa com a dèbil, poc popular i amb pocs amics

-       No es veu capaç de defensar-se

-       Li hem de donar tot el nostre suport perquè és qui més pateix i és vulnerable:

-       Baixa autoestima

-       Es pot veure diferent: obesitat, mida, per la seva procedència, per tenir alguna discapacitat

-       Pot tenir dificultats d’interacció social

 

-       Entorn passiu. Parlem dels observadors, aparentment neutrals:

-       La reacció dels observadors és un element clau per perpetuar aquestes conductes o bé aturar-les. Cal fer un treball amb aquest col·lectiu.

-       Legitimen accions reprovables, sense voler-ho, quan callen perquè no saben què fer, temen ser acusats de “xivatos”, o passar per la mateixa situació que la víctima. Cal treballar amb aquest col·lectiu que qualsevol persona té el dret de demanar suport i ajuda en una situació complicada de la qual no en pot sortir sola

-       Cal transmetre’ls que no actuar o tancar els ulls també té conseqüències. No actuar és un tipus de resposta.

-     Podem no ser ni agressor ni víctima, però segur que som observadors.

 

 

Tipus d’assetjament escolar. Indicadors:

-       Físic: cops, empentes, amagar material

-       Verbal: insultar, posar malnoms, amenaces verbals

-       Social/Emocional: aïllar la víctima escampant rumors, convencent companys que no parlin amb la víctima, fer-li humiliacions públiques

-       Sexual: tocaments no consentits, riure’s de l’orientació sexual de la víctima

-       Ciberbullying: a través de dispositius: mòbil, tauleta, ordinador. Difondre o compartir missatges desagradables, rumors en xarxes socials, mails, imatges/vídeos denigrants, crear perfils falsos

 

 

Símptomes/indicadors. Cal discriminar molt perquè alguns d’ells poden coincidir en cas de T d’aprenentatge, en cas abús sexual…

-       Problemes de memòria, concentració, baixada de rendiment escolar.

-       Depressió, ansietat, irritabilitat, pèrdua de gana, mal de cap

-       Dificultats per dormir / insomni, malsons

-       Aïllament social, introversió

-       Estat d’alerta constant

-       No voler anar o faltar a l’escola. Conductes de fugida i/o evitació

-       Plor incontrolat. Respostes emocionals extremes

-       Por a estar sol/a

-       Idees d'autòlisi

 

 

 

Projecte de convivència

 

És un document que cada escola ha de tenir actualitzat. Entre altres aspectes hi consta com s’ha d’actuar en cas d’assetjament.

 

Hi ha diversos nivells per abordar el tema de l’assetjament des de l’escola:

-       1. Prevenció

-       Que l’escola tingui clar el marc de valors i normes

-       La prevenció ha d’estar implícita en tot el treball organitzatiu del centre:

-       Aprendre per projectes, amb grups cooperatius

-       Promovent activitats d’alumnes entre etapes

-       Amb tutories individualitzades amb alumnes i amb les famílies

-       Fent sociogrames

-       Revisant anualment les Normes d’Organització de Funcionament del Centre - NOFC

- ...

-       Fent un bon treball d’educació emocional:

-       Identificació d’emocions, practicant l’empatia

-       Treballant la competència social

-       Treballant el pensament causal i el pensament conseqüencial

-       Fent gestió positiva de conflictes

-       Parlant obertament del bullying, acceptant la diversitat

-       2. Detecció

-       Es fan entrevistes amb els implicats i les seves famílies

-       Es poden dissenyar dinàmiques puntuals per a un grup determinat: s’hi poden incloure cercles restauratius o cercles de diàleg…

-       Es poden fer sociogrames obtenint diferent grau d’informació segons l’objectiu

-       3. Intervenció

 

Si es treballa bé la prevenció reduirem molt els conflictes, que per altra part són inevitables. Cal acceptar-los i aprendre d’ells. A l’escola els treballem cada dia i els considerem una oportunitat per millorar les nostres relacions.

Si de tota manera hi ha una possible situació d’assetjament cal fer-ne la detecció, identificar correctament el que està passant, en quins moments i els protagonistes. Es reforça la vigilància.

Si s’acaba confirmant el cas com a assetjament cal iniciar la intervenció obrint un protocol

 

Pares:

 

De vegades els vostres fills/es expliquen a casa situacions en les que s’han produït conflictes a l'escola. Us recomanem contrastar i retornar, (si n’és una de les persones implicades): com ha anat, què ha passat abans. Cal tenir clar que els fills expliquen la vivència que n’han tingut.

La majoria de vegades no es pot considerar que arribi a tractar-se d’assetjament. Són fets puntuals o que els alumnes qualifiquen com a “broma” i que també cal puntualitzar amb ells.

És molt important que els retorneu que si han tingut un conflicte i no se’n poden sortir ells sols, cal que ho diguin a un adult en aquell moment, que és quan s’ha de tractar. Animar a la demanda d’ajut.

 

Les habilitats socials, també, s’aprenen.

 

En les ocasions en que realment s’està produint assetjament escolar, la majoria de vegades pot costar que un nen/a ho expliqui a casa, perquè es sent inferior, també davant dels pares per la situació que està vivint. Pot explicar-ho o els pares ho poden sospitar quan el problema és important, fa prou temps que dura o s’aprecien símptomes/indicadors.

 

El 1r que heu de fer és notificar-ho a l’escola perquè pot estar passant en moments i llocs que la persona/es assetjadora capta que no hi ha tanta vigilància. A l’escola sempre li donem la importància que té i ens posem a treballar-hi i ajudar.

 

Respecte al que podeu parlar entre els pares, tipus: “L’escola no està fent res”, cal matisar:

-       Us agraïm la informació o els neguits que ens transmeteu.

-       Tot el que dedica el personal de l’escola: entrevistes amb les famílies implicades, possibles reunions o consultes amb entitats externes, (psicòlegs de serveis públics o privats, EAP, o altres institucions…) només n'informem a les famílies implicades, al igual que les sancions/càstigs que s’apliquen als alumnes. Que les famílies d’una determinada classe no tinguin coneixement de les actuacions que s’han fet no equival a que l’escola no ha fet res.

-       No en fem cap notificació pública ni en parlem ni informem a altres famílies que en vulguin o fins i tot ens exigeixen tenir informació. Del vostre fill/a tampoc no en parlarem amb altres famílies. N’estem obligats per Protecció de Dades, i ningú hauria d’oblidar que estem tractant amb menors.

-       Diferent és que estem parlant amb vosaltres sobre les amistats o relacions que nosaltres observem en l'àmbit escolar en referència als vostres fills.

-       Com a pares i fora de l’escola vosaltres podeu observar els vostres fills en entorns de joc grupal (parc, festes d’aniversari,...) situacions que potser caldria intervenció per part vostra i no la feu per diferents motius. L’educació comença per vosaltres i de vegades els nens no entenen perquè poden jugar d’una determinada manera, que potser no és del tot adequada, quan estan amb els pares i en canvi a l’escola no els ho permetem.

 

Idees principals:

TOTHOM TÉ EL DRET DE VENIR A L’ESCOLA AMB LA SEGURETAT QUE SE’L RESPECTA.

 

TOLERÀNCIA ZERO A L’ASSETJAMENT