Aquest
dijous vam fer la primera trobada del curs. Vam començar donant la benvinguda,
especialment a les famílies que hi assitien per primera vegada i fent les
presentacions.
Com és
habitual en les nostres trobades, partim d’una lectura que serveix per
introduir el tema, que en aquesta ocasió era: Escoltem-nos els uns als altres.
La lectura de Primària es titulava: “Vull ser la seva veu”.
Aquí us
mostrem unes quantes preguntes que van motivar la conversa:
Hem
estat alguna vegada la veu d’algú? En
l’àmbit de la família i de l’escola, molt sovint els adults interpretem les
necessitats dels nostres fills i dels nostres alumnes, principalment abans de
que dominin el llenguatge verbal. De vegades, però, aquest paper
“d’interpretador” no té en compte que els nens creixen, que cal escoltar-los i
que podem ensenyar a posar les paraules adequades per què es puguin fer
entendre millor en qualsevol àmbit. Tenim la tasca d’afavorir la qualitat del
seu llenguatge.
En
l’extrem contrari: ens podem trobar que, en lloc d’escoltar activament el que
ens estan explicant només anem corregint les incorreccions gramaticals...?
La
tecnologia ens ha ampliat les vies de comunicació. De vegades ens és útil, però
de vegades ens pot complicar força les relacions. Quines dificultats trobem en
la comunicació amb la gent? Som dels que parlem molt o més aviat som dels que
escoltem? Deixem parlar els nostres fills, parella, companys de feina?
Quan
els fills surten d’escola preguntem sistemàticament “Què has fet avui?”, “Com
ha anat el dia?” En aquell moment ens
estranya o irrita que ens contestin: ”No me’n recordo” o “Bé”. De vegades si formulem les preguntes d’una
altra manera els obliga a no respondre amb un monosíl·lab.
Als
nostres fills els ve la xerrera quan és el moment d’anar a dormir? Per què?
Propiciem i/o respectem els moments més adequats per fer més fàcil la
comunicació?
Som
prou empàtics amb els nostres fills i alumnes? Els ensenyem a ser empàtics?
Els
demanem que quan els parlem ens mirin als ulls? Els ensenyem a saludar, a
acomiadar-se correctament, a fer servir les paraules “màgiques”: si us plau,
gràcies,...?
Tenim
en compte la comunicació no verbal? Les paraules són només una petita part de
la comunicació. L’expressió de la cara, els petons, les abraçades, el to
corporal... són tan o més importants que el que diem.
Les
mentides en els nen són freqüents. Què hi ha al darrere, què les motiven? Cal
ensenyar a admetre les equivocacions pròpies i les conseqüències que se’n poden
derivar.
En
aquesta trobada vam fer un joc de rol en petits grups. Vam proposar una
situació escolar, i a cadascun dels participants els va tocar fer un paper
determinat: la persona que només veu els aspectes negatius, l’assertiu, el que
no té prou criteri i es deixa convèncer pel que diuen els altres, el
conciliador que no suporta sentir discutir... Vam passar una bona estona.
A
continuació vam llegir entre tots un document amb 11 reflexions sobre la
comunicació amb els fills i vam anar comentant els que ens suggeria. Comentem
algunes idees que en van sortir:
-
A
l’adolescència pot haver un trencament de la comunicació amb els pares. Les
condicions per evitar-ho les hem de posar els anys anteriors: practicar
l’escolta activa, valorar tot el que ens expliquen,... Quan deixen la infància
prenen distància dels adults però hem d’estar a prop per quan ens necessiten.
-
No
hem de ser esclaus de la immediatesa. Si no sabem respondre alguna pregunta o
no sabem quina decisió prendre, ens de permetre donar-nos un temps per
reflexionar.
-
No
ens han ensenyat a ser pares. N’anem aprenent sobre la marxa. En educació podem
tantejar i equivocar-nos.
-
Raonar
les coses sempre és positiu, però davant d’una insistència excessiva podem fer
servir sense por el “perquè sí”. Molt sovint els nens no ens estan preguntant
realment el perquè hem pres una decisió. Només esperen que canviem d’opinió i
contestem el que els convé.
Vam acabar veient un vídeo (Bebés gemelos hablando) de dos
bessons que no “parlen”, però que es comuniquen molt bé, es fan preguntes, es
contesten... Us el recomanem. Què dèiem de la comunicació no verbal?
Mestres FEAC d’Educació Primària
La propera trobada serà el 19 de novembre. Us hi esperem!!
RECURSOS,
WEBS, IMATGES I FILMS
1.-Webs
-Web
“familiaforum.net”. Com afavorir la comunicació entre pares i fills?
-Web
“vidadefamilia.org”
-Web
Comunitat “fedaia.org”. Federació d’entitats d’atenció a la infància.
2.-LLibres:
-“Com
parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”. Adele
Faber i Elaine Mazlish. Ed, Medici.
-“Connecta
amb els teus fills”. Guia de Pares de la Generalitat.
3.-Vídeos:
-Inside
Out. Trailer oficial.
-Classe
d’estimulació musical. Damaris Gelabert. Estudi de Totsona.
4.-Bibliografia
per saber més:
-
Aprendre
a conviure.
Gemma Filella Guiu. Ed. Barcanova
-
Cómo
educar a nuestros hijos. Reflexiones
sobre la comprensión y la comunicación.
Françoise Dolto. Ed. Paidós.
