dijous, 29 d’octubre de 2015

RESUM DE LA PRIMERA TROBADA FEAC D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 22-10-2015






Aquest dijous vam fer la primera trobada del curs. Vam començar donant la benvinguda, especialment a les famílies que hi assitien per primera vegada i fent les presentacions.

Com és habitual en les nostres trobades, partim d’una lectura que serveix per introduir el tema, que en aquesta ocasió era: Escoltem-nos els uns als altres. La lectura de Primària es titulava: “Vull ser la seva veu”. 

Aquí us mostrem unes quantes preguntes que van motivar la conversa:

Hem estat alguna vegada la veu d’algú?  En l’àmbit de la família i de l’escola, molt sovint els adults interpretem les necessitats dels nostres fills i dels nostres alumnes, principalment abans de que dominin el llenguatge verbal. De vegades, però, aquest paper “d’interpretador” no té en compte que els nens creixen, que cal escoltar-los i que podem ensenyar a posar les paraules adequades per què es puguin fer entendre millor en qualsevol àmbit. Tenim la tasca d’afavorir la qualitat del seu llenguatge.

En l’extrem contrari: ens podem trobar que, en lloc d’escoltar activament el que ens estan explicant només anem corregint les incorreccions gramaticals...?

La tecnologia ens ha ampliat les vies de comunicació. De vegades ens és útil, però de vegades ens pot complicar força les relacions. Quines dificultats trobem en la comunicació amb la gent? Som dels que parlem molt o més aviat som dels que escoltem? Deixem parlar els nostres fills, parella, companys de feina?

Quan els fills surten d’escola preguntem sistemàticament “Què has fet avui?”, “Com ha anat el dia?”  En aquell moment ens estranya o irrita que ens contestin: ”No me’n recordo” o “Bé”.  De vegades si formulem les preguntes d’una altra manera els obliga a no respondre amb un monosíl·lab. 

Als nostres fills els ve la xerrera quan és el moment d’anar a dormir? Per què? Propiciem i/o respectem els moments més adequats per fer més fàcil la comunicació?

Som prou empàtics amb els nostres fills i alumnes? Els ensenyem a ser empàtics?

Els demanem que quan els parlem ens mirin als ulls? Els ensenyem a saludar, a acomiadar-se correctament, a fer servir les paraules “màgiques”: si us plau, gràcies,...?

Tenim en compte la comunicació no verbal? Les paraules són només una petita part de la comunicació. L’expressió de la cara, els petons, les abraçades, el to corporal... són tan o més importants que el que diem.

Les mentides en els nen són freqüents. Què hi ha al darrere, què les motiven? Cal ensenyar a admetre les equivocacions pròpies i les conseqüències que se’n poden derivar.

En aquesta trobada vam fer un joc de rol en petits grups. Vam proposar una situació escolar, i a cadascun dels participants els va tocar fer un paper determinat: la persona que només veu els aspectes negatius, l’assertiu, el que no té prou criteri i es deixa convèncer pel que diuen els altres, el conciliador que no suporta sentir discutir... Vam passar una bona estona.




A continuació vam llegir entre tots un document amb 11 reflexions sobre la comunicació amb els fills i vam anar comentant els que ens suggeria. Comentem algunes idees que en van sortir: 

-          A l’adolescència pot haver un trencament de la comunicació amb els pares. Les condicions per evitar-ho les hem de posar els anys anteriors: practicar l’escolta activa, valorar tot el que ens expliquen,... Quan deixen la infància prenen distància dels adults però hem d’estar a prop per quan ens necessiten. 

-          No hem de ser esclaus de la immediatesa. Si no sabem respondre alguna pregunta o no sabem quina decisió prendre, ens de permetre donar-nos un temps per reflexionar. 



-          No ens han ensenyat a ser pares. N’anem aprenent sobre la marxa. En educació podem tantejar i equivocar-nos.

-          Raonar les coses sempre és positiu, però davant d’una insistència excessiva podem fer servir sense por el “perquè sí”. Molt sovint els nens no ens estan preguntant realment el perquè hem pres una decisió. Només esperen que canviem d’opinió i contestem el que els convé.

Vam acabar veient un vídeo (Bebés gemelos hablando) de dos bessons que no “parlen”, però que es comuniquen molt bé, es fan preguntes, es contesten... Us el recomanem. Què dèiem de la comunicació no verbal?









Mestres FEAC d’Educació Primària







 
 
La propera trobada serà el 19 de novembre. Us hi esperem!!



RECURSOS, WEBS, IMATGES I FILMS
1.-Webs
-Web “familiaforum.net”. Com afavorir la comunicació entre pares i fills?
-Web “vidadefamilia.org”
-Web Comunitat “fedaia.org”. Federació d’entitats d’atenció a la infància.

2.-LLibres:
-“Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”. Adele Faber i Elaine Mazlish. Ed, Medici.
-“Connecta amb els teus fills”. Guia de Pares de la Generalitat.

3.-Vídeos:
-Inside Out. Trailer oficial.
-Classe d’estimulació musical. Damaris Gelabert. Estudi de Totsona.

4.-Bibliografia per saber més:
-      Aprendre a conviure.
Gemma Filella Guiu. Ed. Barcanova
-      Cómo educar a  nuestros hijos. Reflexiones sobre la comprensión y la comunicación.
Françoise Dolto. Ed. Paidós.

RESUM DE LA PRIMERA TROBADA FEAC D’EDUCACIÓ INFANTIL 22-10-2015





Com que ens reuníem per primera vegada aquest curs, vam començar fent una presentació de tothom mitjançant una dinàmica de grup.

El tema que plantejàvem era: “Escoltem els nostres fills?

Vam fer una lectura del text, que tractava del primer dia d’escola a P3 d’en Biel, i de l’angoixa de la família perquè a les 5 de la tarda el nen no contesta el bombardeig de preguntes a que el sotmeten els pares i els avis, que l’han anat a recollir.

Una vegada finalitzada la lectura es va encetar un diàleg entre tots, contestant les següents preguntes:
-          Us heu trobat en la situació d’aquests pares de la lectura?
-          Deixem parlar els nostres fills?
-          Respectem el seu ritme i temps de parla?
-          Preguntem més que parlem?

L’assistència de pares va ser important. Segur que la invitació a participar en el FEAC que van fer l’Elena i en Toni, pares “veterans” d’aquest projecte, el dia de la reunió general de pares d’Educació Infantil, hi va tenir alguna cosa a veure...

Va haver molta cohesió en el grup. Els pares i les mares es van intercanviar molts consells, i les mestres també vam explicar com ens ho fem amb els alumnes dins a l’aula i en el pati per estimular i respectar les situacions comunicatives que es produeixen constantment.

Estàvem tan a gust que la reunió es va allargar una mica més del que teníem previst, però mireu quines cares d’alegria al final de la trobada!! A la foto falten algunes mestres, que estaven recollint el material. 




Mestres FEAC d’Educació Infantil

La propera trobada serà el 19 de novembre. Us hi esperem!!



RECURSOS, WEBS, IMATGES I FILMS
1.-Webs
-Web “familiaforum.net”. Com afavorir la comunicació entre pares i fills?
-Web “vidadefamilia.org”
-Web Comunitat “fedaia.org”. Federació d’entitats d’atenció a la infància.

2.-LLibres:
-“Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”. Adele Faber i Elaine Mazlish. Ed, Medici.
-“Connecta amb els teus fills”. Guia de Pares de la Generalitat.

3.-Vídeos:
-Inside Out. Trailer oficial.
-Classe d’estimulació musical. Damaris Gelabert. Estudi de Totsona.

4.-Bibliografia per saber més:
-      Aprendre a conviure.
Gemma Filella Guiu. Ed. Barcanova
-      Cómo educar a  nuestros hijos. Reflexiones sobre la comprensión y la comunicación.
Françoise Dolto. Ed. Paidós.

QUÈ ENS POT AJUDAR A COMUNICAR-NOS AMB EL NOSTRE ADOLESCENT?

QUÈ ENS POT AJUDAR A COMUNICAR-NOS AMB EL NOSTRE ADOLESCENT?
Els adolescents no ens ho posen fàcil; humor canviant, respostes seques, necessitat d'autoafirmació, mentides, silencis… Malgrat tot, hi ha algunes claus per millorar la comunicació quotidiana amb un noi o noia adolescent que podem anar provant, tenint present que el conflicte sempre formarà part de la comunicació. Es tracta d’anar aprenent uns i altres a relacionar-nos d'una nova manera.
 
1. RENUNCIAR A PODER DECIDIR QUAN I COM PARLAR AMB ELLS
  • No forceu ni allargueu situacions que no conviden al diàleg, ja que en sortireu esgotats i sense haver-ne tret res en clar.
  • Aprofiteu moments casuals i espontanis per parlar, i pareu bé les orelles.
  • Feu coses junts, estigueu obertes a que es donin espais de diàleg en el moment més inesperat. De vegades necessiten un moment a soles amb vosaltres, però no us el saben demanar.
  • Quan callen, tingueu curiositat pel silenci. Per què no diuen res? Potser creuen que els jutjarem, potser no saben què els passa i necessiten una mica d'espai per tenir criteri propi, potser no estan acostumats a que els escoltin i han d'agafar confiança, potser pensen que no els entendrem...doneu espai i expliqueu com us sentiu vosaltres amb el silenci, per exemple.
  • Fins i tot a la família més comunicativa, un adolescent es guardarà coses per si mateix. Forma part del procés creatiu i únic de cada persona d’emancipar-se.
2. SER UN MODEL D'ALLÒ QUE ESPEREU QUE FACIN
  • Mostrar els sentiments
En qualsevol situació de conflicte, podem anar un moment més enllà del contingut i expressar honestament i sense expectatives com ens estem sentint: dolguts, decebudes, tristos, enfadades...això ens apropa a l'altra persona i ens fa més humans als seus ulls. Quan s'anomenen les emocions, normalment es dóna un canvi d'ambient momentani, i la discussió queda durant uns moments en segon pla. Des d'aquesta nova sensació, acostuma a ser més fàcil resoldre els conflictes.
  • Acceptar part de les acusacions, fer autocrítica i demanar disculpes
Davant l'acusació “Mama, és que no m'escoltes mai!!”, si tenim la intuïció que hi ha una petita part de veritat en aquesta acusació, encara que sigui petita, és interessant poder-la reconèixer. Li estem ensenyant també a fer-ho en altres ocasions amb nosaltres i amb els altres. Ens podem preguntar: Què és això que no estem escoltant? Si no ho tenim clar, ho podem preguntar: “Filla, probablement tens raó: que és el que no he escoltat que estas intentant dir-me?”. Creiem que demanar disculpes és molt transformador. Ens allibera de ser perfectes i ens humanitza.
 
 
3. APRECIAR
  • Estem acostumats a criticar i jutjar als altres i a nosaltres mateixos. La crítica acostuma a posar a la defensiva a qualsevol, per tant és possible que faci acabar de cop la conversa.
  • Cultivem també l'apreci, valorem les petites coses que sí que van bé o que van millorant dia a dia.
  • Pot ser útil apreciar els moments en què està apareixent l'adult que porten dins: estan prenent decisions de forma coherent, són responsables, o han posat límits sense que ningú els anés al darrere...

4. LLEGIR ENTRE LÍNIES
  • No centrar-se només en la conducta (perquè llavors només parlarem d'això)
Les emocions intenses i descontrolades formen part de l'expressió típica d'aquesta edat. Per això, deixar de banda un crit o un cop de porta, i rebobinar la conversa fins aquell moment en què ens hem dit una cosa interessant, pot ser més útil que començar castigant per haver faltat al respecte. En tot cas podem tractar les faltes de respecte després d'haver aclarit el contingut de la discussió.
  • Curiositat per captar el procés que està emergint
Quan notem que un noi o noia adolescent ens està expressant una opinió provocadora o ens està mentint, per exemple, és el moment de no enganxar-se amb el contingut i preguntar-nos què està dient entre línies: Quins sentiments hi ha? Per què vol veure la nostra reacció? Què necessita? què és tant important per ell o ella? En comptes d'entrar directament a discutir podem dir sincerament: "Caram, sembla que tens facilitat per donar opinions fortes, m'alegro de veure sortir el teu caràcter!". O al contrari, en cas d'una mentida "Sembla que hi ha alguna cosa difícil de dir, i sospito que és per por a la reacció que podria tenir jo. Vaig a respirar fons, perquè realment m'importa el que em diràs, i ho vull escoltar, encara que no m'agradi ".
 
 
5. CULTIVAR EL SENTIT DE L'HUMOR I EL DESAFECCIONAMENT
  • No prendre'ns-ho tot personalment
Aquesta habilitat és clau per mantenir el bon humor malgrat tot. Si un adolescent no pot parar de riure quan ens mira, no necessàriament és una burla. Potser es tracta que està al límit d'allò que pot suportar en aquell moment. Si calla, no necessàriament és per què “sap que ens molesta”. Si està de mal humor, no necessàriament té un problema amb nosaltres, etc
  • Sentit de l'humor no vol dir riure's d'ells
Qui convisqui amb adolescents ja sabrà que això és el pitjor que podem fer. Respectar els sentiments i valorar allò que estan sentint, per ridícul que ens sembli en aquell moment, és molt important per mantenir una bona comunicació.
  • Aprofitar els seus atacs de riure
Doncs això, apassionem-nos i esbojarrem-nos junts una estona! Compensarà aquells altres moments en què desitjaríem que ja tingués 20 anys de cop.
 
CONCLUSIÓ
 
Us deixem amb una cita sobre la comunicació amb els nostres fills i filles adolescents, de l’estudi de la Fundació Bofill sobre adolescents i el seu entorn familiar i escolar, que ens sembla inspiradora:
La comunicació amb els adolescents es basa en dos interlocutors pròxims i, alhora, contraris en relació inevitable, que necessiten conèixer coses l’un de l’altre, que no sempre estan disposats a parlar però es queixen dels silencis, que necessiten, alhora, viure separats i estar junts, saber-ho ot i tenir secrets. Com tantes altres coses a l’adolescència, la comunicació sembla apassionadament complexa.
Font: Plana web de FAPAC (Federació d'Associacions de pares i mares de Catalunya)  http://www.fapac.cat/