CEF Educació Infantil
Com inculcar hàbits?
En aquesta trobada vam llegir un text que ens
situava en el context del tema a tractar: “L’he de renyar molt” i vam plantejar
tres punts de reflexió per grups petits
per aprofundir i poder parlar de les situacions personals viscudes. Quan ho vam
posar en comú, van sortir aquestes idees:
1.- Podem ajudar els nostres fills a autoafirmar-se sense
entrar en la confrontació constant? Hi ha altres vies d’afirmació més
positives? Quines???
Els participants van
pensar que cal donar-los més autonomia
personal, donar més autoestima, més autoconeixement. I com definiríem l’autonomia?
No és que ens ho facin tot sinó poder experimentar per un mateix les conseqüències positives o
negatives del que fem. Pensem que és bàsic exercitar el propi pensament,
l’autocrítica, l’autoavaluació en els infants.
És important el fet de
donar responsabilitats per anar
creixent i sentir-se bé. L’Eva (professora de Primària que ens va acompanyar en
aquesta ocasió) ens va explicar una petita enquesta feta a 1r i va plantejar
els resultats de les tasques que a casa i al col·legi tenen encomanades els
nens.
I quines vies hem d’exercitar com a pares? Donar-los temps, tenir més imaginació,
desenvolupar-los més el raonament o capacitats reflexives, fomentar el diàleg,
saber cedir en allò que no té importància, ser més empàtics, intentar ser més
flexibles ...
2.- Incentivem l’autonomia dels nostres fills, però per
manca de temps o per comoditat optem per actituds autoritàries o de
dependència?
Què afavorim amb aquestes actituds negatives nostres???
Entre les actituds autoritàries i les permissives
existeixen moltes alternatives. Autoritàriament afavorim persones dependents,
fràgils, febles, sense autocrítica i només capaços d’exigir... als altres i NO
a si mateixos, persones que aconsegueixen coses només per la força. Són
actituds que minven la capacitat de
criteri propi i de pensament autònom creant persones insegures, persones
que acostumen a reproduir patrons negatius...
En contraposició l’autonomia,
que és un aprenentatge i per tant
que cal exercitar ja de ben petits, fa créixer l’autoestima, dóna més
seguretat, reforça positivament...
3.- Estem prou atents per anar donant responsabilitats a
mida que augmenten les capacitats de les criatures? I si no estem atents ... Què
acabem fent?? Reflexionem: com els critiquem o els renyem? Com ha de ser
aquesta crítica??
Normalment, ens fan adonar des del col·legi, des de P3,
que JA poden pensar per si sols...
Els pares ens acomodem, a fer-ho tot i a protestar
(criticar o renyar). A vegades, ens agrada anar de víctimes sens fer gaire
esforç per anar canviant situacions a casa.
Cal fer crítiques
als nens perquè són NECESSÀRIES però
han de ser eficaces, han de construir... mai han de ser ofensives, mai desanimadores,
mai desesperades, no poden ser categòriques ni generalistes. No fer servir paraules
absolutes amb els nens com: Tu MAI, SEMPRE...
Caldrà anar canviant les situacions o certs hàbits de
casa i trobar forces per fer-ho des de la confiança
a la persona, des de l´ànim de
millora, de l’empatia, des de l’amor. Cal reconèixer la dificultat que
els entranya i l’esforç que els suposa. S’ha de deixar clar que volem canvis i
millores... i només tenim un camí!!. L’expressió
dels propis sentiments és clau. I el reconeixement
dels sentiments aliens també.
 |
| La reflexió conjunta ens enriqueix |
 |
L’Eva ens va recordar un proverbi xinés: “Estima’m
més quan menys m’ho mereixo perquè és quan més ho necessito”
En aquest punt, vam elaborar una reflexió per cada punta de l'estrella de
la responsabilitat, responent:
Per què és important el conflicte?
Ens dóna autoconeixement,
ens fa créixer, ens fa veure la realitat,
ens permet exterioritzar els nostres
sentiments i entendre els dels nens,
estrenem lligams d’estimació, desenvolupem
capacitat reflexiva dels nens i nostra.
I ja de pas, vam elaborar l’espiral de
raons per les quals no fem més sovint tot això:
Anem amoïnats per temes de feina, no sabem
treure temps de qualitat, anem pendents
del rellotge,
no vivim intensament o més conscientment
el
nostre afortunat present, ens costa veure
el bon
humor que tenim a dins nostre...
Tot l’equip de CEF volem agrair
l’assistència als components del grup d’Infantil.
CEF Educació Primària
En la sessió del 19 d’abril de 2018 volíem parlar dels hàbits. A quins li donem més importància, quins són innegociables
amb els nostres fills i alumnes, com inculcar-los, què pot passar si els
nostres fills no els adquireixen, l’eterna lluita per arribar a
aconseguir-los,...
El grup de pares amb fills a Primària vam començar contrastant: les
responsabilitats que demanen com a pares als seus fills, amb el que havien
explicat a classe els nostres alumnes de les tasques domèstiques que tenen
encomanades. El sondeig el vam fer entre alumnes de 1r, 3r i 5è i va resultar prou interessant.
Vam seguir amb una activitat individual: completar “l’estrella de la
responsabilitat”. Es tractava de pensar en quins
beneficis obtenim tota la família quan inculquem la incorporació dels fills en les tasques domèstiques i/o
en què milloren els nostres fills.
A continuació en vam fer un llistat en comú:
·
Es
millora el temps familiar, tenim temps per fer més coses junts, ens
descarreguem de feina, col·laborem, som un equip, fem un repartiment més
equitatiu de les tasques, enfortim les relacions familiars,...
·
Quan
encomanem tasques que els fills poden fer, estem transmetent confiança en ells,
possibilitat de superar-se i millorar l’autoestima, els estem donant eines per
millorar la seva autonomia, les seves destreses. Es senten grans, els dona
satisfacció, s’obtenen recompenses.
·
Aprenen
a fer coses noves, a tenir rutines i hàbits, a portar una casa. Com més es
practica una destresa, millor es sap fer.
·
S’adonen
que les coses no es fan soles, no s’aconsegueixen màgicament. Per
aconseguir-les cal dedicar-hi temps,
estratègies... Es reforça la cultura de l’esforç.
·
Quedes
bé quan et conviden a casa d’algú. A tots ens agrada que ens vegin com a
persones educades i a tots ens agrada tractar amb persones educades.
 |
| Amb les galetes es reflexiona millor... |
Mentre seguíem menjant galetes, i el
temps se’ns anava tirant a sobre vam llegir les 9 idees per reforçar la inseguretat en una nena de 5 anys ( evidentment es
pot canviar per un nen, als 8, 10, 14 o 25 anys…). Ai, com costa delegar els
altres!
La lectura de la nena de 5 anys és la que segueix a continuació.
1.
Fixa’t
sobretot en tot allò que fa malament, o no prou bé, per al teu gust.
2.
No
perdonis, renya-la perquè n’aprengui.
3.
Compara-la
amb els seus germans, cosins o veïnetes modèliques.
4.
Parla
amb tothom dels seus desastres i que n’estàs ben tipa. Fes-ho sovint davant
d’ella, perquè reflexioni.
5.
No li
demanis mai que t’ajudi. Trigaràs molt més a fer la feina. I ella es podria
sentir útil!
6.
No li
ensenyis a fer res per ella mateixa. Es podria sentir satisfeta!
7.
Quan
es porti bé, com que no molestarà, no li facis ni cas.
8.
No
regalis el teu afecte; si el vol, se l’haurà de guanyar.
9. I,
sempre que puguis, mostra’t nerviosa, absent, i, molt important, de mal humor.
Vam acabar visionant dos vídeos curts:
-
https://www.youtube.com/watch?v=P9V8n7n3KZU. Padre de família parado en la classe de su
hijo. 3’59’’. La importància de sentir
que la família és un bon equip.
-
https://www.youtube.com/watch?v=wJp87jiQXpk
Como te ves y como te ven (Madres e
hijos) 3’19’’. Ens podem sentir malament perquè ens enfadem amb els nostres
fills més del que voldríem, repetim, repetim, perdem la paciència,... però
ells, encara que dissimulen molt, agraeixen i esperen que els dediquem temps,
estimació, valors.
Aquesta ha estat l’última trobada de “treball” del Créixer en Família del
present curs. Un agraïment molt sincer a tots i totes les participants!!!
Ens veurem a la conferència del 3r trimestre que ens prepara l’AMPA i de la
qual ens informaran properament, i en el sopar de comiat del curs 17-18 que
també us anunciarem als pares inscrits per tal que confirmeu la vostra
assistència.
BIBLIOGRAFIA i webs d’interès
-El cerebro dels niño explicado a los padres. Dr. Bilbao, Àlvaro. Ed.
Plataforma Actual.
-El trastorn el nen consentit. Oberts, Úrsula. Pagès Editors.
-Fills autònoms i responsables. Arànega, Susana i Guitard, Rosa. Barcelona
Graó. Col Família i Educació. N3
-Resolució Positiva de conflictes: una manera de créixer. Boixader, Agnès.
Família Fòrum.
-Podries ajudar-me a parar la taula? Ramis, Anna. Família Fòrum.
