ADOLESCENTS I VIDEOJOCS

Ahir vespre es va celebrar la segona sessió del FEAC de Secundària en la que vam presentar un dels temes amb més controvèrsia pel que fa a l'adolescència avui dia, com és el món dels videojocs. 

En aquest cas vam comptar amb la presència d'un convidat, l'Albert Marquès, que ens va presentar la xerrada i ens va donar informació tècnica i més específica al voltant d'aquest tema. L'Albert és estudiant de master en psicopedagogia i realitza pràctiques al gabinet psicopedagògic de Secundària del centre. A part compagina els estudis treballant simultàniament en una botiga especialitzada en el sector dels videojocs.

Actualment hi ha una tendència a la digitalització dels productes d'entreteniment, com els llibres, cinema, música i altres aspectes de la nostra vida qüotidiana com pot ser el correu, premsa, i molts serveis.

Els jocs no han estat una excepció. Durant la sessió d'ahir vam debatre sobre les externalitats positives i negatives que generen l'ús dels videojocs en els adolescents. 

Vam plantejar cinc qüestions a tenir en compte per tal que l'ús dels videojocs sigui saludable pels nostres fills:

1. A QUÈ JUGA EL MEU FILL/A?

Per respondre a aquesta pregunta cal apropar-se a les seves aficions, i respectant la seva intimitat, informar-nos a través del que ell ens ha explicat o hem vist, sobre els jocs als que juga.

2.COM JUGA EL MEU FILL/A?

En aquest apartat caldrà diferenciar la manera en la que el nostre fill juga, ja sigui acompanyat en el mateix espai, sol, o jugui en línia. El joc en línia es considera quan el nostre fill juga simultàniament amb altres persones a través d'internet. Aquest joc pot ser cooperatiu (que genera un ambient positiu i d'ajuda mútua per aconseguir objectius en equip), o bé un joc competitiu (en el que de vegades es desenvolupa una competitivitat negativa i fins i tot addictiva/agressiva). 

Els jocs en línia poden tenir un component més addictiu que no pas els individuals, perquè el joc en línia continua sense el jugador i això pot generar angoixa per no continuar-hi jugant.

3.QUAN JUGA EL MEU FILL/A?

Per respondre aquesta pregunta hem de saber pactar amb els nostres fills els límits dels horaris dels jocs. També cal oferir-los alternatives en activitats extraescolars o de lleure, i planificar activitats lúdiques i dinàmiques familiars els caps de setmana. 

4.QUANT JUGA EL MEU FILL/A?

En aquesta pregunta volem analitzar l'üs excessiu dels videojocs i els efectes negatius que aquests poden provocar. Destaquem tres punts bàsics d'aquest ús excessiu:

-Evasió de la realitat: caldria esbrinar per què hi ha aquesta necessitat.

-Canvis en la conducta: agressivitat, aïllament social, irritabilitat, insomni,..

-Abadonament progressiu d'estudis, activitats de lleure o extraescolars,..

5.PER QUÈ JUGA EL MEU FILL/A?

En aquest apartat valorem punts a favor i en contra de l'ús dels videojocs.

A favor:

-Per passar l'estona, diversió, sortir de la rutina..

-Per connectar amb els amics

-Per aprendre, ja que hi ha jocs amb una vessant educativa, o perquè tenen un bon guió amb una història interessant o contenen missatges educatius, positius. També afavoreixen l'aprenentatge de l'anglès o d'altres llengües.

En contra:

-Per endinsar-se en un món de fantasia que el distancia de la realitat, ja que pot ser que la seva realitat no li resulti agradable o satisfactòria. En alguns casos es tracta de compensar una mala situació o frustracions en un món en el que ell pot ser l'heroi i triomfa, on pot tenir molts amics i seguidors en resum un món virtual on es sent integrat.

-Addicció fomentada per una excessiva competitivitat dins d'un videojoc.

-Abandonament d'estudis per la il·lusió o el pensament que el nen/a es podrà dedicar a jugar professionalment o bé convertir-se en un "youtuber" famós o reconegut.

Després de debatre aquestes preguntes, podem afirmar que hi ha també aspectes positius a l'hora de jugar a un videojoc:

- La connexió social entre amics/companys o bé les amistats generades al voltant del joc.

-Desenvolupament de la imaginació, creativitat, motricitat fina, altres capacitats com l'orientació en l'espai, disseny, habilitat física o musical, raonament lògic, idiomes, coneixement d'altres cultures...

-Desenvolupament d'un sentiment crític i pensament social.

-Desenvolupament d'una habilitat organitzativa i administrativa al voltant de recursos.

Què cal saber a l'hora de comprar un videojoc?

A continuació us deixem les indicacions que trobareu al darrera de qualsevol videojoc i que us faran saber quins continguts hi trobareu.

També us deixem la relació d'edat recomanada per a qualsevol videojoc tot i que en aquest cas heu de tenir en compte que l'edat suggerida és un compendi entre la dificultat del joc, de les normes, l'entesa del guió i la complexitat de la història i l'edat mínima recomanada a nivell europeu per jugar a aquest joc. Sou vosaltres mateixos, els pares, els que heu de jutjar si un joc és adient pel vostre fill o no ho és.

Relació de webs informatives al voltant dels videojocs:

http://www.meristation.com/

http://www.3djuegos.com/

http://www.vandal.net/

Aquests són els jocs més demanats pels adolescents de cara al proper Nadal:

a) Assassin's Creed: Syndicate

b) Call of Duty: Black Ops 3

c) Fallout 4

d) FIFA 2016

e) Just Dance 2016

f) Metal Gear Solid V

g) Star Wars Battlefront

Després de la xerrada l'Albert ens va oferir 

un petit obsequi  a tots els assistents:

Finalment us deixem el correu de l'Albert per qualsevol dubte:

albert.marques.recerca@gmail.com

MOLTES GRÀCIES ALBERT!

Secundària n.75 Juguem?

Pares, juguem?

Pares, juguem?  

David (de 44 anys, pare del Marcel i de l’Arnau, de 12 anys)   - Tinc mala consciència. Els nens s’estan fent grans i crec que la meva dona i jo no passem prou temps amb ells. Sí que ens interessem pels seus estudis, anem a escola quan ens criden, els ajudem amb els deures... però així i tot crec que no en fem prou.  

L’altre dia ens va saber molt greu perquè ens van retreure que els agradaria jugar i estar-se més temps amb nosaltres, com abans. Fa dies que hi penso, però no sé per on començar. Entre la feina, fer una mica d’esport, les tasques de la casa, etc, no ens queda gaire temps per compartir amb ells.   Josep (de 43, pare de la Júlia, de 8 anys, i del Sergi, de 13)  

- T’entenc molt bé. Nosaltres també anem de bòlit entre la feina, els nens, la casa… Fa una temporada que vam decidir que calia trobar petits espais per estar més amb ells,per fer coses senzilles, per jugar…   Aquest curs vam optar per no encendre el televisor entre setmana, i l’estona que abans vèiem algun programa o pel·lícula, abans de sopar, ara procurem jugar una estona. Els caps de setmana també procurem dedicar-los més temps: sortim a la muntanya, veiem plegats un partit d’hoquei, juguem a jocs de taula que els agraden, o amb la consola… Al principi va costar una mica, però ara hem notat que, a més de passar-ho bé tots junts, ells ens tenen més confiança, ens expliquen més coses i, en general, estan més receptius a les nostres opinions i comentaris.  

Per què tanques la porta?  

Miquel (de 53 anys, tutor del Màrius, de 16 anys)   - Els he convocat a aquesta entrevista perquè, com hauran vist en el darrer informe, les notes del Màrius han baixat bastant. Tots els professors coincidim que aquest trimestre el veiem més cansat a classe, que no participa tant com abans i em fa l’efecte que no va tant amb els amics.   M’he assabentat que participa en competicions en línia de no sé quin joc. En una tutoria individual va reconèixer que estava jugant més que abans i que això havia fet que estudiés menys. Penso que necessita una mica d’ajuda i suport per part seva per tal de superar el curs. Pensin que el batxillerat requereix molta dedicació. A més, li aniria força bé fer una mica d’esport o alguna altra activitat d’oci diferent del joc en línia.  

Dolors i Joan Carles (de 43 i 46 anys, respectivament, pares del Màrius)  

- Li estem molt agraïts per les seves observacions. La veritat és que encara que havíem vist la baixada de notes del Màrius, no en sabíem els motius. Vèiem que es tancava a l’habitació, a la tarda i a la nit; i, la veritat, pensàvem que, tal com ell ens deia, estava estudiant. Ens deia que de tant en tant jugava a l’ordinador per descansar de l’estudi. Parlarem amb ell i mirarem d’arribar a un acord sobre l’ús que fa del mòbil. El que està clar és que li demanarem que deixi la porta de l’habitació oberta durant el dia i li farem deixar el mòbil i el portàtil fora de l’habitació a l’hora d’anar a dormir.També podem intentar que torni a jugar a bàsquet, que ho havia deixat perquè deia que no tenia temps per a tot. Se senten tantes coses sobre addiccions als jocs en línia, que és un tema que hem de resoldre abans no sigui massa tard.  

Extret i adaptat de “Converses”

Qüestions per al diàleg

1

Tenim ganes de jugar amb els nostres fills i filles?

2

Recordem la darrera vegada que vàrem jugar amb ells?

3

Sabem què fan els nostres fills i filles quan diuen que juguen a l’ordinador?

Primària n.75 Jocs quan no són tan petits

Jocs quan no són tan petits

La Laura té dotze anys, és una nena força espavilada i és la gran de tres germans: en Sergi, de deu anys, i la Maria, de set. A l’escola té amics i amigues, és de l’equip d’hoquei i, sense ser una llumenera, treu força bones notes. Els seus pares, en Ramon i la Marina, n’estan prou satisfets. Entre l’escola, els entrenaments i la família, té l’agenda de la setmana plena i els caps de setmana, quan no hi ha partit, li encanta anar al poble, on té una bona colla d’amigues. Però aquesta tardor està molt estranya i els seus pares estan preocupats: la veuen més seriosa i melancòlica, ha perdut una mica la gana i dorm malament; està una mica més irritable i té menys paciència amb els seus germans petits. Una tarda de diumenge la Marina, aprofitant que els altres dos estan acabant els deures amb en Ramon, s’acosta a la seva habitació i la troba estirada al llit mirant l’àlbum de fotografies antigues dels seus avis. S’asseu al seu costat i li diu: —Laura, bonica, darrerament al pare i a mi ens sembla que estàs una mica més seriosa i n’estem preocupats. Què et sembla a tu? Creus que tenim raó? —Mare, no veig pas que em passi res —respon la Laura, una mica a la defensiva. —Va tot bé? —insisteix la mare. —Dona —diu la Laura—, a l’escola tot va bé i amb l’equip d’hoquei estem que ho petem! Què vols que et digui? —No ho sé —diu la mare—, els teus germans estan una mica desconcertats, perquè els respons de qualsevol manera i diuen que t’estàs tornant molt antipàtica. —Deu ser cosa de l’edat. Dec estar entrant a l’edat del “pavo”: no és així com en dieu els grans? —Laura, no cal posar-se sarcàstica. Potser que mirem d’analitzar la situació amb calma, no et sembla? —És que, mare, els dos petits són uns pesats, tot el dia que si Laura això, que si Laura allò... No hi ha qui els aguanti! —es queixa. —Potser sí que tens raó, que tot el dia et van davant i darrere. Però a mi em sembla que potser tu fas moltes coses i tens l’agenda de la setmana molt plena, no? —No ho sé, mare, si fa o no fa com l’any passat, només és que hi ha un dia més d’entrenament. —Sí, i que els divendres has d’anar a buscar el teu germà petit en sortir de bàsquet. —Sí, però això ho faig molt de gust, i m’agrada que confieu en mi per fer aquesta feina. —Potser és que tens problemes a classe amb les amigues? —No, no tinc cap problema, tot al contrari: el curs em va de meravella i estic molt contenta amb el tutor. —Potser és que estàs enamorada —diu la Marina, tot picant-li l’ullet. —Mama! —exclama ella—, no facis aquestes bromes, que ja saps que no m’agraden. Si no em passa res; només és que trobo a faltar els avis —diu acaronant l’àlbum de fotos que té a les mans. La Marina s’ha quedat de pedra. És veritat que fa temps que no veuen els avis perquè han anat a viure a Menorca d’ençà la jubilació de l’avi. —Però si hem estat tot l’estiu junts i ens ho hem passat d’allò més bé! —li diu sorpresa. —Sí, és precisament això. Trobo a faltar les excursions amb bici a la vora del mar i les tardes jugant al mikado i al dòmino. M’agradava perdre el temps mirant les postes de sol i tenir temps per pensar. Potser és per això que estic tan melancòlica. —Et proposo una cosa —diu la Marina—: el proper cap de setmana llarg que hi hagi agafarem un vol per poder anar a Menorca a veure els avis. Però, mentrestant, les tardes de diumenge, podríem dedicar un parell d’hores a jugar plegats. Què et sembla? —Visca! —crida la Laura. En aquest moment apareixen per la porta de l’habitació en Sergi i la Maria, que celebren la idea dient que ells també volen proposar alguns jocs de taula.

Qüestions per al diàleg

1

Tenim temps per jugar amb els nostres fills i filles?

2

Ens adonem dels estats d’ànim dels nostres fills i filles?

3

Els nostres fills ens han vist jugar alguna vegada?

Infantil n.75 Jocs i joguines

Parlem en família de... jocs i joguines

“Quins nervis! S’acosta la nit de Reis i encara em falten regals per a la iaia, el Carles i el nen” -diu en veu baixa la Fina mentre camina pel centre comercial-. “La iaia, amb una colònia, estarà contenta; el Carles, amb un jersei molt mono que he vist al Zara, llest; però el nen... maleïda joguina, que no hi ha manera de trobar-la!”- exclama tota enfadada.

I és que ha deixat les compres per al final, ha arriscat massa. No està gaire al corrent de les modes de joguines. Joguina que surt a televisió, joguina que volen tots els nens. I més quan fan referència a una pel·lícula. Els whatsapp amb les amigues treuen fum:

- L’has trobat? -diu una.

- Nena, mira al Carrefour- diu l’altra I així dia rere dia sense sort. Arriba el 6 de gener i ... la iaia contenta, el Carles ni fu ni fa i el nen... ai el nen! S’ha ajuntat amb una pila de joguines i de jocs de tot tipus; però troba a faltar aquella joguina que havia demanat a casa. S’ha trobat amb un joc de taula que no l’ha fet gens de gràcia, fins al punt que ha començat una rabieta que, amb ajuda de la iaia, s’ha pogut calmar un xic.

- Que no estàs content amb el que t’han portat els reis? -diu el pare.

- Nooo! Jo volia el Darth Vader! -exclama entre plors l’Arnau.

- Però fill, no passa res, podem jugar tots junts amb aquest joc -diu la mare.

- No vull! No m’agrada! Juga tu! -contesta.

- No m’agrada que parlis així, entesos? -respon la mare.

- Mira, Arnau -intervé el pare-, hi ha nens que avui no han tingut regals o potser només n’han tingut un i tu en tens una pila. Les joguines i els jocs que t’han portat els Reis són per jugar amb algú i allò que tu demanaves era per jugar tot sol -li fa entendre el Carles Però, tot i així, el nen no es queda gaire convençut, fa mitja volta i es posa a mirar els dibuixos de la tele. Més tard, l’Arnau s’aixeca a mirar les peces del joc i acaben el dia jugant tots plegats mentre la iaia fa el sopar.

Qüestions per al diàleg

1

Estem al dia sobre els jocs i joguines que estan de moda?

2

Què creieu que els atreu?

3

Seleccionem els jocs i les joguines segons el nostre criteri?

RESUM DE LA PRIMERA TROBADA FEAC D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 22-10-2015

Aquest dijous vam fer la primera trobada del curs. Vam començar donant la benvinguda, especialment a les famílies que hi assitien per primera vegada i fent les presentacions.

Com és habitual en les nostres trobades, partim d’una lectura que serveix per introduir el tema, que en aquesta ocasió era: Escoltem-nos els uns als altres. La lectura de Primària es titulava: “Vull ser la seva veu”. 

Aquí us mostrem unes quantes preguntes que van motivar la conversa:

Hem estat alguna vegada la veu d’algú?  En l’àmbit de la família i de l’escola, molt sovint els adults interpretem les necessitats dels nostres fills i dels nostres alumnes, principalment abans de que dominin el llenguatge verbal. De vegades, però, aquest paper “d’interpretador” no té en compte que els nens creixen, que cal escoltar-los i que podem ensenyar a posar les paraules adequades per què es puguin fer entendre millor en qualsevol àmbit. Tenim la tasca d’afavorir la qualitat del seu llenguatge.

En l’extrem contrari: ens podem trobar que, en lloc d’escoltar activament el que ens estan explicant només anem corregint les incorreccions gramaticals...?

La tecnologia ens ha ampliat les vies de comunicació. De vegades ens és útil, però de vegades ens pot complicar força les relacions. Quines dificultats trobem en la comunicació amb la gent? Som dels que parlem molt o més aviat som dels que escoltem? Deixem parlar els nostres fills, parella, companys de feina?

Quan els fills surten d’escola preguntem sistemàticament “Què has fet avui?”, “Com ha anat el dia?”  En aquell moment ens estranya o irrita que ens contestin: ”No me’n recordo” o “Bé”.  De vegades si formulem les preguntes d’una altra manera els obliga a no respondre amb un monosíl·lab. 

Als nostres fills els ve la xerrera quan és el moment d’anar a dormir? Per què? Propiciem i/o respectem els moments més adequats per fer més fàcil la comunicació?

Som prou empàtics amb els nostres fills i alumnes? Els ensenyem a ser empàtics?

Els demanem que quan els parlem ens mirin als ulls? Els ensenyem a saludar, a acomiadar-se correctament, a fer servir les paraules “màgiques”: si us plau, gràcies,...?

Tenim en compte la comunicació no verbal? Les paraules són només una petita part de la comunicació. L’expressió de la cara, els petons, les abraçades, el to corporal... són tan o més importants que el que diem.

Les mentides en els nen són freqüents. Què hi ha al darrere, què les motiven? Cal ensenyar a admetre les equivocacions pròpies i les conseqüències que se’n poden derivar.

En aquesta trobada vam fer un joc de rol en petits grups. Vam proposar una situació escolar, i a cadascun dels participants els va tocar fer un paper determinat: la persona que només veu els aspectes negatius, l’assertiu, el que no té prou criteri i es deixa convèncer pel que diuen els altres, el conciliador que no suporta sentir discutir... Vam passar una bona estona.

A continuació vam llegir entre tots un document amb 11 reflexions sobre la comunicació amb els fills i vam anar comentant els que ens suggeria. Comentem algunes idees que en van sortir: 

-          A l’adolescència pot haver un trencament de la comunicació amb els pares. Les condicions per evitar-ho les hem de posar els anys anteriors: practicar l’escolta activa, valorar tot el que ens expliquen,... Quan deixen la infància prenen distància dels adults però hem d’estar a prop per quan ens necessiten. 

-          No hem de ser esclaus de la immediatesa. Si no sabem respondre alguna pregunta o no sabem quina decisió prendre, ens de permetre donar-nos un temps per reflexionar. 

-          No ens han ensenyat a ser pares. N’anem aprenent sobre la marxa. En educació podem tantejar i equivocar-nos.

-          Raonar les coses sempre és positiu, però davant d’una insistència excessiva podem fer servir sense por el “perquè sí”. Molt sovint els nens no ens estan preguntant realment el perquè hem pres una decisió. Només esperen que canviem d’opinió i contestem el que els convé.

Vam acabar veient un vídeo (Bebés gemelos hablando) de dos bessons que no “parlen”, però que es comuniquen molt bé, es fan preguntes, es contesten... Us el recomanem. Què dèiem de la comunicació no verbal?

Mestres FEAC d’Educació Primària

 

 

La propera trobada serà el 19 de novembre. Us hi esperem!!

RECURSOS, WEBS, IMATGES I FILMS

1.-Webs

-Web “familiaforum.net”. Com afavorir la comunicació entre pares i fills?

-Web “vidadefamilia.org”

-Web Comunitat “fedaia.org”. Federació d’entitats d’atenció a la infància.

2.-LLibres:

-“Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”. Adele Faber i Elaine Mazlish. Ed, Medici.

-“Connecta amb els teus fills”. Guia de Pares de la Generalitat.

3.-Vídeos:

-Inside Out. Trailer oficial.

-Classe d’estimulació musical. Damaris Gelabert. Estudi de Totsona.

4.-Bibliografia per saber més:

-      Aprendre a conviure.

Gemma Filella Guiu. Ed. Barcanova

-      Cómo educar a  nuestros hijos. Reflexiones sobre la comprensión y la comunicación.

Françoise Dolto. Ed. Paidós.

RESUM DE LA PRIMERA TROBADA FEAC D’EDUCACIÓ INFANTIL 22-10-2015

Com que ens reuníem per primera vegada aquest curs, vam començar fent una presentació de tothom mitjançant una dinàmica de grup.

El tema que plantejàvem era: “Escoltem els nostres fills?

Vam fer una lectura del text, que tractava del primer dia d’escola a P3 d’en Biel, i de l’angoixa de la família perquè a les 5 de la tarda el nen no contesta el bombardeig de preguntes a que el sotmeten els pares i els avis, que l’han anat a recollir.

Una vegada finalitzada la lectura es va encetar un diàleg entre tots, contestant les següents preguntes:

-          Us heu trobat en la situació d’aquests pares de la lectura?

-          Deixem parlar els nostres fills?

-          Respectem el seu ritme i temps de parla?

-          Preguntem més que parlem?

L’assistència de pares va ser important. Segur que la invitació a participar en el FEAC que van fer l’Elena i en Toni, pares “veterans” d’aquest projecte, el dia de la reunió general de pares d’Educació Infantil, hi va tenir alguna cosa a veure...

Va haver molta cohesió en el grup. Els pares i les mares es van intercanviar molts consells, i les mestres també vam explicar com ens ho fem amb els alumnes dins a l’aula i en el pati per estimular i respectar les situacions comunicatives que es produeixen constantment.

Estàvem tan a gust que la reunió es va allargar una mica més del que teníem previst, però mireu quines cares d’alegria al final de la trobada!! A la foto falten algunes mestres, que estaven recollint el material. 

Mestres FEAC d’Educació Infantil

La propera trobada serà el 19 de novembre. Us hi esperem!!

RECURSOS, WEBS, IMATGES I FILMS

1.-Webs

-Web “familiaforum.net”. Com afavorir la comunicació entre pares i fills?

-Web “vidadefamilia.org”

-Web Comunitat “fedaia.org”. Federació d’entitats d’atenció a la infància.

2.-LLibres:

-“Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”. Adele Faber i Elaine Mazlish. Ed, Medici.

-“Connecta amb els teus fills”. Guia de Pares de la Generalitat.

3.-Vídeos:

-Inside Out. Trailer oficial.

-Classe d’estimulació musical. Damaris Gelabert. Estudi de Totsona.

4.-Bibliografia per saber més:

-      Aprendre a conviure.

Gemma Filella Guiu. Ed. Barcanova

-      Cómo educar a  nuestros hijos. Reflexiones sobre la comprensión y la comunicación.

Françoise Dolto. Ed. Paidós.