dijous, 29 d’octubre del 2015

QUÈ ENS POT AJUDAR A COMUNICAR-NOS AMB EL NOSTRE ADOLESCENT?

QUÈ ENS POT AJUDAR A COMUNICAR-NOS AMB EL NOSTRE ADOLESCENT?
Els adolescents no ens ho posen fàcil; humor canviant, respostes seques, necessitat d'autoafirmació, mentides, silencis… Malgrat tot, hi ha algunes claus per millorar la comunicació quotidiana amb un noi o noia adolescent que podem anar provant, tenint present que el conflicte sempre formarà part de la comunicació. Es tracta d’anar aprenent uns i altres a relacionar-nos d'una nova manera.
 
1. RENUNCIAR A PODER DECIDIR QUAN I COM PARLAR AMB ELLS
  • No forceu ni allargueu situacions que no conviden al diàleg, ja que en sortireu esgotats i sense haver-ne tret res en clar.
  • Aprofiteu moments casuals i espontanis per parlar, i pareu bé les orelles.
  • Feu coses junts, estigueu obertes a que es donin espais de diàleg en el moment més inesperat. De vegades necessiten un moment a soles amb vosaltres, però no us el saben demanar.
  • Quan callen, tingueu curiositat pel silenci. Per què no diuen res? Potser creuen que els jutjarem, potser no saben què els passa i necessiten una mica d'espai per tenir criteri propi, potser no estan acostumats a que els escoltin i han d'agafar confiança, potser pensen que no els entendrem...doneu espai i expliqueu com us sentiu vosaltres amb el silenci, per exemple.
  • Fins i tot a la família més comunicativa, un adolescent es guardarà coses per si mateix. Forma part del procés creatiu i únic de cada persona d’emancipar-se.
2. SER UN MODEL D'ALLÒ QUE ESPEREU QUE FACIN
  • Mostrar els sentiments
En qualsevol situació de conflicte, podem anar un moment més enllà del contingut i expressar honestament i sense expectatives com ens estem sentint: dolguts, decebudes, tristos, enfadades...això ens apropa a l'altra persona i ens fa més humans als seus ulls. Quan s'anomenen les emocions, normalment es dóna un canvi d'ambient momentani, i la discussió queda durant uns moments en segon pla. Des d'aquesta nova sensació, acostuma a ser més fàcil resoldre els conflictes.
  • Acceptar part de les acusacions, fer autocrítica i demanar disculpes
Davant l'acusació “Mama, és que no m'escoltes mai!!”, si tenim la intuïció que hi ha una petita part de veritat en aquesta acusació, encara que sigui petita, és interessant poder-la reconèixer. Li estem ensenyant també a fer-ho en altres ocasions amb nosaltres i amb els altres. Ens podem preguntar: Què és això que no estem escoltant? Si no ho tenim clar, ho podem preguntar: “Filla, probablement tens raó: que és el que no he escoltat que estas intentant dir-me?”. Creiem que demanar disculpes és molt transformador. Ens allibera de ser perfectes i ens humanitza.
 
 
3. APRECIAR
  • Estem acostumats a criticar i jutjar als altres i a nosaltres mateixos. La crítica acostuma a posar a la defensiva a qualsevol, per tant és possible que faci acabar de cop la conversa.
  • Cultivem també l'apreci, valorem les petites coses que sí que van bé o que van millorant dia a dia.
  • Pot ser útil apreciar els moments en què està apareixent l'adult que porten dins: estan prenent decisions de forma coherent, són responsables, o han posat límits sense que ningú els anés al darrere...

4. LLEGIR ENTRE LÍNIES
  • No centrar-se només en la conducta (perquè llavors només parlarem d'això)
Les emocions intenses i descontrolades formen part de l'expressió típica d'aquesta edat. Per això, deixar de banda un crit o un cop de porta, i rebobinar la conversa fins aquell moment en què ens hem dit una cosa interessant, pot ser més útil que començar castigant per haver faltat al respecte. En tot cas podem tractar les faltes de respecte després d'haver aclarit el contingut de la discussió.
  • Curiositat per captar el procés que està emergint
Quan notem que un noi o noia adolescent ens està expressant una opinió provocadora o ens està mentint, per exemple, és el moment de no enganxar-se amb el contingut i preguntar-nos què està dient entre línies: Quins sentiments hi ha? Per què vol veure la nostra reacció? Què necessita? què és tant important per ell o ella? En comptes d'entrar directament a discutir podem dir sincerament: "Caram, sembla que tens facilitat per donar opinions fortes, m'alegro de veure sortir el teu caràcter!". O al contrari, en cas d'una mentida "Sembla que hi ha alguna cosa difícil de dir, i sospito que és per por a la reacció que podria tenir jo. Vaig a respirar fons, perquè realment m'importa el que em diràs, i ho vull escoltar, encara que no m'agradi ".
 
 
5. CULTIVAR EL SENTIT DE L'HUMOR I EL DESAFECCIONAMENT
  • No prendre'ns-ho tot personalment
Aquesta habilitat és clau per mantenir el bon humor malgrat tot. Si un adolescent no pot parar de riure quan ens mira, no necessàriament és una burla. Potser es tracta que està al límit d'allò que pot suportar en aquell moment. Si calla, no necessàriament és per què “sap que ens molesta”. Si està de mal humor, no necessàriament té un problema amb nosaltres, etc
  • Sentit de l'humor no vol dir riure's d'ells
Qui convisqui amb adolescents ja sabrà que això és el pitjor que podem fer. Respectar els sentiments i valorar allò que estan sentint, per ridícul que ens sembli en aquell moment, és molt important per mantenir una bona comunicació.
  • Aprofitar els seus atacs de riure
Doncs això, apassionem-nos i esbojarrem-nos junts una estona! Compensarà aquells altres moments en què desitjaríem que ja tingués 20 anys de cop.
 
CONCLUSIÓ
 
Us deixem amb una cita sobre la comunicació amb els nostres fills i filles adolescents, de l’estudi de la Fundació Bofill sobre adolescents i el seu entorn familiar i escolar, que ens sembla inspiradora:
La comunicació amb els adolescents es basa en dos interlocutors pròxims i, alhora, contraris en relació inevitable, que necessiten conèixer coses l’un de l’altre, que no sempre estan disposats a parlar però es queixen dels silencis, que necessiten, alhora, viure separats i estar junts, saber-ho ot i tenir secrets. Com tantes altres coses a l’adolescència, la comunicació sembla apassionadament complexa.
Font: Plana web de FAPAC (Federació d'Associacions de pares i mares de Catalunya)  http://www.fapac.cat/