El tema que vam
anomenar en genèric com a PANTALLES, va ser un dels més sol·licitats pels pares
i mares a principi de curs quan vam demanar sobre els temes que desitjàveu
tractar en el CEF.
Aquesta trobada va
ser una de les que ha tingut més participació i ens vam comprometre en seguir
tractant el tema en properes trobades del CEF, perquè se’ns va quedar molt
curta.
Les (no tan) noves tecnologies és evident que comporten nombrosos avantatges, i que tothom, dins i fora de l’escola, ens beneficiem del seu potencial educatiu, però quan vau demanar el tema, segurament el que desitjàveu tractar eren les preocupacions que ens genera com a pares i com a mestres.
La dinàmica que vam
fer servir, va ser la mateixa en els dos grups: pares d’Educació Infantil i
pares de Primària però adaptant segons l’edat dels nostres fills/es i alumnes.
Després d’una lectura col·lectiva per introduir el tema, vam fer grupets on es
va profunditzar en aspectes diferents del tema. Posteriorment cada grup va
exposar a la resta d’assistents la part que els havia tocat i les conclusions a
les que havien arribat per tal que tothom pogués donar la seva opinió.
Què hi podem fer
els pares?
Hem d’admetre que
sovint podem fer servir les pantalles com a “pàrquing de nens”, bé per poder
quedar alliberats o perquè els fills estan massa neguitosos com a primera opció
o fins i tot abans de que ells mateixos ens ho demanin. (Miraculosament queden
abduïts!). Després ens costa massa “desenganxar-los” i ens agradaria que ens
fessin cas així que els demanem que la deixin.
Cuanto tiempo deben
pasar los ninos delante de las pantalles. Dimitri Christakis.
Hem de tenir clara l’addicció i l’alta dependència que generen, també en adults.
Ara ens pot preocupar el que poden/podem deixar de fer mentre estem consumint pantalles. D’aquí ben poc segurament ho tindrem incorporat com a normal.
Si un nen/a de 2-3 anys
et demana el mòbil i li dones, el sabrà fer anar amb més facilitat que tu,
guanyarà amb reflexes, intuirà com passar de nivell i deduirà, deixarà de
rondinar,... Pocs anys enrere, en la mateixa situació, hauries parlat amb ell,
li hauries explicat un conte, hauria millorat la seva habilitat lingüística, hauria
practicat més joc simbòlic, potser li hauries fet fixar per on anàveu, hauries
fomentat la teva creativitat per distreure la seva necessitat d’immediatesa,...
En nens/es més
grans i adolescents s’hi afegeix també
la sensibilització a l’acceptació o el rebuig a través de les xarxes
socials segurament en edats que encara no tenen una estructura de personalitat
prou madura, poden exposar més la seva intimitat amb conseqüències importants,
interactuen menys amb la realitat (la que no és virtual), no practiquen prou el
llenguatge no verbal, augmenten els malentesos, pot haver-hi més patiment i més
ansietat,...
També vam
reflexionar sobre com ens afecta als adults. La tecnologia té avantatges indubtables:
l’accés a informació de tota mena, de comunicació immediata i amb moltes
persones alhora, d’exposicions a l’abast de gairebé qualsevol persona, de
millora en la qualitat de vida però també de la poca capacitat d’empatia que
podem tenir tots quan un mail o un whatsapp no està respost amb la immediatesa
que esperem, o del temps que ens ocupa haver de respondre’ls (que no és poc),
la disponibilitat que s’espera de nosaltres en un horari que hauria d’estar
plenament dedicat a la família o temps de lleure,...
Com que els que ens
vam reunir no som nadius digitals, sovint podem tenir la sensació que la
tecnologia evoluciona més ràpidament que la nostra capacitat d’adaptació. Al
final el que hauria de ser important són els valors que ens han de guiar davant
d’ella.
El següent vídeo fa recomanacions sobre Escolta Activa. Està pensat per tractar
amb nens petits, però no només és útil per a petitons, no?
Continuarà...
