divendres, 20 de novembre del 2015

Feac Primària “Jocs quan no són tan petits” 19-11-15



Després de començar amb la lectura inicial vam encetar un diàleg sobre el temps que dediquem a compartir joc amb els nostres fills i filles, la compatibilitat entre ocupacions dels pares, dedicació a activitats extraescolars, deures, tipus de jocs que compartim amb els nostres fills...

Vam parlar de les ludoteques i de la magnífica oportunitat que ens proporcionen si hi acompanyem els nostres fills. Eh que ens podem reservar un temps per anar al gimnàs? Ens podem reservar un temps per acompanyar a la ludoteca als nostres fills i per jugar amb ells.

A continuació vam classificar deu targetes que descrivien els beneficis del joc, segons la importància que li atribuïm. Què en penseu?
           
El joc...
*      ... desenvolupa el llenguatge. Els nens, mentre juguen, xerren molt, fins i tot quan estan sols. Enriqueixen el vocabulari i aprenen a posar paraules a les imatges.
*      ... socialitza. Cal escoltar els altres, expressar-se, compartir i negociar davant els conflictes.
*      ... permet expressar i treure els sentiments que els preocupen.
*      ... ajuda a acceptar les pautes de convivència i a interioritzar-les.
*      ... crea defenses contra la frustració. No sempre es guanya i cal aprendre a acceptar les derrotes.
*      ... quan es juga cal prendre decisions. És una manera natural, delimitada i protegida d’assajar la futura vida adulta.
*      ...contribueix a crear confiança en un mateix, a l’autoconeixement i a millorar l’autoestima
*      ... implica acceptar reptes, i per tant, fomenta l’instint de superació.
*    ... permet relacionar la satisfacció i el fet de passar-s’ho bé amb l’acceptació de reptes i relacions socials.
*      ... desperta la curiositat, el motor de l’aprenentatge. Qui no és curiós, no aprèn.



També vam comentar un Pwp que havia preparat l’Albert Marqués sobre els videojocs El va presentar el dia anterior en el FEAC d’ESO i va agradar a tothom:

o   Actitud de l’adult davant els videojocs dels fills: de control, de prohibició, de compartir el joc amb ells?
o   Cinc qüestions bàsiques. El meu fill:
o   A què juga? Es va parlar d’alguns jocs, especialment dels més addictius. Entre els jocs on-line, els millors són els cooperatius.
o   Com juga? Sol, acompanyat, en línia?
o   Per què juga? Si hi ha massa addicció, la culpa no és del joc.
o   Quan juga? S’ha de saber pactar els horaris, després d’haver fet les tasques principals. Convé que els pares sàpiguen generar activitats que engresquin els fills: esports, excursions,...
o   Quant juga? Alerta quan hi ha un excés en l’ús dels videojocs. Es pot buscar en ells l’evasió de la realitat. Vigilar si s’observen canvis en el comportament, si es deixen de banda els estudis o tasques, si augmenta l’aïllament social. Com està el meu fill quan acaba de jugar: relaxat, crispat?
o   Què cal saber a l’hora de comprar un videojoc.


Trobareu més informació en aquest blog a l’apartat de Secundària.


Us farem saber properament el dia del sopar FEAC de Nadal. Caldrà confirmar l’assistència!!


Webs interessants:

Els jocs i les joguines

Entrevista Imma Marín




FEAC Infantil “Parlem en família dels jocs i joguines” 19-11-15



Les nits de FEAC són nits de conversa. Ens trobem i parlem, amb  experiències comunes que ens poden enriquir o simplement que són per compartir.

Ahir vam riure amb el tema de les joguines... El nostre joc més estimat de quan érem petits i els més actuals... Els Reis que ja s’apropen...Ah!!! Sense oblidar quines reaccions podem tenir quan arribi la gran pregunta sobre els Reis.

Finalment, entre tots vam elaborar les condicions que hauria de reunir una bona joguina: volum regulable, econòmica, sense piles, educativa, fàcil de recollir, duradora, il·lusionant...
En resum, res millor que compartir estones de qualitat amb els teus fills.

            Us deixem un petit recull de propostes i fins el dia del sopar de Nadal que us anunciarem properament. Caldrà confirmar l’assistència!


1.-Webs

-      Recursos per fer amb nens.

http://www.educacioilestic.com/category/educacio-visual-i-plastica/
           
-      Regals que no són joguines.


-      Manualitats a fer amb nens: minions



2.-Pel·lícula:

JUMANJI. Robin Williams y Kirsten Dunst.

dijous, 19 de novembre del 2015

ADOLESCENTS I VIDEOJOCS

Ahir vespre es va celebrar la segona sessió del FEAC de Secundària en la que vam presentar un dels temes amb més controvèrsia pel que fa a l'adolescència avui dia, com és el món dels videojocs. 
En aquest cas vam comptar amb la presència d'un convidat, l'Albert Marquès, que ens va presentar la xerrada i ens va donar informació tècnica i més específica al voltant d'aquest tema. L'Albert és estudiant de master en psicopedagogia i realitza pràctiques al gabinet psicopedagògic de Secundària del centre. A part compagina els estudis treballant simultàniament en una botiga especialitzada en el sector dels videojocs.



Actualment hi ha una tendència a la digitalització dels productes d'entreteniment, com els llibres, cinema, música i altres aspectes de la nostra vida qüotidiana com pot ser el correu, premsa, i molts serveis.
Els jocs no han estat una excepció. Durant la sessió d'ahir vam debatre sobre les externalitats positives i negatives que generen l'ús dels videojocs en els adolescents. 

Vam plantejar cinc qüestions a tenir en compte per tal que l'ús dels videojocs sigui saludable pels nostres fills:

1. A QUÈ JUGA EL MEU FILL/A?
Per respondre a aquesta pregunta cal apropar-se a les seves aficions, i respectant la seva intimitat, informar-nos a través del que ell ens ha explicat o hem vist, sobre els jocs als que juga.

2.COM JUGA EL MEU FILL/A?
En aquest apartat caldrà diferenciar la manera en la que el nostre fill juga, ja sigui acompanyat en el mateix espai, sol, o jugui en línia. El joc en línia es considera quan el nostre fill juga simultàniament amb altres persones a través d'internet. Aquest joc pot ser cooperatiu (que genera un ambient positiu i d'ajuda mútua per aconseguir objectius en equip), o bé un joc competitiu (en el que de vegades es desenvolupa una competitivitat negativa i fins i tot addictiva/agressiva). 
Els jocs en línia poden tenir un component més addictiu que no pas els individuals, perquè el joc en línia continua sense el jugador i això pot generar angoixa per no continuar-hi jugant.



3.QUAN JUGA EL MEU FILL/A?
Per respondre aquesta pregunta hem de saber pactar amb els nostres fills els límits dels horaris dels jocs. També cal oferir-los alternatives en activitats extraescolars o de lleure, i planificar activitats lúdiques i dinàmiques familiars els caps de setmana. 

4.QUANT JUGA EL MEU FILL/A?
En aquesta pregunta volem analitzar l'üs excessiu dels videojocs i els efectes negatius que aquests poden provocar. Destaquem tres punts bàsics d'aquest ús excessiu:
-Evasió de la realitat: caldria esbrinar per què hi ha aquesta necessitat.
-Canvis en la conducta: agressivitat, aïllament social, irritabilitat, insomni,..
-Abadonament progressiu d'estudis, activitats de lleure o extraescolars,..

5.PER QUÈ JUGA EL MEU FILL/A?
En aquest apartat valorem punts a favor i en contra de l'ús dels videojocs.

A favor:
-Per passar l'estona, diversió, sortir de la rutina..
-Per connectar amb els amics
-Per aprendre, ja que hi ha jocs amb una vessant educativa, o perquè tenen un bon guió amb una història interessant o contenen missatges educatius, positius. També afavoreixen l'aprenentatge de l'anglès o d'altres llengües.

En contra:
-Per endinsar-se en un món de fantasia que el distancia de la realitat, ja que pot ser que la seva realitat no li resulti agradable o satisfactòria. En alguns casos es tracta de compensar una mala situació o frustracions en un món en el que ell pot ser l'heroi i triomfa, on pot tenir molts amics i seguidors en resum un món virtual on es sent integrat.
-Addicció fomentada per una excessiva competitivitat dins d'un videojoc.
-Abandonament d'estudis per la il·lusió o el pensament que el nen/a es podrà dedicar a jugar professionalment o bé convertir-se en un "youtuber" famós o reconegut.



Després de debatre aquestes preguntes, podem afirmar que hi ha també aspectes positius a l'hora de jugar a un videojoc:
- La connexió social entre amics/companys o bé les amistats generades al voltant del joc.
-Desenvolupament de la imaginació, creativitat, motricitat fina, altres capacitats com l'orientació en l'espai, disseny, habilitat física o musical, raonament lògic, idiomes, coneixement d'altres cultures...
-Desenvolupament d'un sentiment crític i pensament social.
-Desenvolupament d'una habilitat organitzativa i administrativa al voltant de recursos.


Què cal saber a l'hora de comprar un videojoc?

A continuació us deixem les indicacions que trobareu al darrera de qualsevol videojoc i que us faran saber quins continguts hi trobareu.


També us deixem la relació d'edat recomanada per a qualsevol videojoc tot i que en aquest cas heu de tenir en compte que l'edat suggerida és un compendi entre la dificultat del joc, de les normes, l'entesa del guió i la complexitat de la història i l'edat mínima recomanada a nivell europeu per jugar a aquest joc. Sou vosaltres mateixos, els pares, els que heu de jutjar si un joc és adient pel vostre fill o no ho és.

Relació de webs informatives al voltant dels videojocs:

http://www.meristation.com/

http://www.3djuegos.com/

http://www.vandal.net/

Aquests són els jocs més demanats pels adolescents de cara al proper Nadal:

a) Assassin's Creed: Syndicate
b) Call of Duty: Black Ops 3
c) Fallout 4
d) FIFA 2016
e) Just Dance 2016
f) Metal Gear Solid V
g) Star Wars Battlefront



Després de la xerrada l'Albert ens va oferir 
un petit obsequi  a tots els assistents:


Finalment us deixem el correu de l'Albert per qualsevol dubte:
albert.marques.recerca@gmail.com

MOLTES GRÀCIES ALBERT!









dilluns, 16 de novembre del 2015

Secundària n.75 Juguem?

Pares, juguem?
Pares, juguem?  
David (de 44 anys, pare del Marcel i de l’Arnau, de 12 anys)   - Tinc mala consciència. Els nens s’estan fent grans i crec que la meva dona i jo no passem prou temps amb ells. Sí que ens interessem pels seus estudis, anem a escola quan ens criden, els ajudem amb els deures... però així i tot crec que no en fem prou.  
L’altre dia ens va saber molt greu perquè ens van retreure que els agradaria jugar i estar-se més temps amb nosaltres, com abans. Fa dies que hi penso, però no sé per on començar. Entre la feina, fer una mica d’esport, les tasques de la casa, etc, no ens queda gaire temps per compartir amb ells.   Josep (de 43, pare de la Júlia, de 8 anys, i del Sergi, de 13)  
- T’entenc molt bé. Nosaltres també anem de bòlit entre la feina, els nens, la casa… Fa una temporada que vam decidir que calia trobar petits espais per estar més amb ells,per fer coses senzilles, per jugar…   Aquest curs vam optar per no encendre el televisor entre setmana, i l’estona que abans vèiem algun programa o pel·lícula, abans de sopar, ara procurem jugar una estona. Els caps de setmana també procurem dedicar-los més temps: sortim a la muntanya, veiem plegats un partit d’hoquei, juguem a jocs de taula que els agraden, o amb la consola… Al principi va costar una mica, però ara hem notat que, a més de passar-ho bé tots junts, ells ens tenen més confiança, ens expliquen més coses i, en general, estan més receptius a les nostres opinions i comentaris.  
Per què tanques la porta?  
Miquel (de 53 anys, tutor del Màrius, de 16 anys)   - Els he convocat a aquesta entrevista perquè, com hauran vist en el darrer informe, les notes del Màrius han baixat bastant. Tots els professors coincidim que aquest trimestre el veiem més cansat a classe, que no participa tant com abans i em fa l’efecte que no va tant amb els amics.   M’he assabentat que participa en competicions en línia de no sé quin joc. En una tutoria individual va reconèixer que estava jugant més que abans i que això havia fet que estudiés menys. Penso que necessita una mica d’ajuda i suport per part seva per tal de superar el curs. Pensin que el batxillerat requereix molta dedicació. A més, li aniria força bé fer una mica d’esport o alguna altra activitat d’oci diferent del joc en línia.  
Dolors i Joan Carles (de 43 i 46 anys, respectivament, pares del Màrius)  
- Li estem molt agraïts per les seves observacions. La veritat és que encara que havíem vist la baixada de notes del Màrius, no en sabíem els motius. Vèiem que es tancava a l’habitació, a la tarda i a la nit; i, la veritat, pensàvem que, tal com ell ens deia, estava estudiant. Ens deia que de tant en tant jugava a l’ordinador per descansar de l’estudi. Parlarem amb ell i mirarem d’arribar a un acord sobre l’ús que fa del mòbil. El que està clar és que li demanarem que deixi la porta de l’habitació oberta durant el dia i li farem deixar el mòbil i el portàtil fora de l’habitació a l’hora d’anar a dormir.També podem intentar que torni a jugar a bàsquet, que ho havia deixat perquè deia que no tenia temps per a tot. Se senten tantes coses sobre addiccions als jocs en línia, que és un tema que hem de resoldre abans no sigui massa tard.  
Extret i adaptat de “Converses”
Qüestions per al diàleg
1
Tenim ganes de jugar amb els nostres fills i filles?
2
Recordem la darrera vegada que vàrem jugar amb ells?
3
Sabem què fan els nostres fills i filles quan diuen que juguen a l’ordinador?

Primària n.75 Jocs quan no són tan petits

Jocs quan no són tan petits
La Laura té dotze anys, és una nena força espavilada i és la gran de tres germans: en Sergi, de deu anys, i la Maria, de set. A l’escola té amics i amigues, és de l’equip d’hoquei i, sense ser una llumenera, treu força bones notes. Els seus pares, en Ramon i la Marina, n’estan prou satisfets. Entre l’escola, els entrenaments i la família, té l’agenda de la setmana plena i els caps de setmana, quan no hi ha partit, li encanta anar al poble, on té una bona colla d’amigues. Però aquesta tardor està molt estranya i els seus pares estan preocupats: la veuen més seriosa i melancòlica, ha perdut una mica la gana i dorm malament; està una mica més irritable i té menys paciència amb els seus germans petits. Una tarda de diumenge la Marina, aprofitant que els altres dos estan acabant els deures amb en Ramon, s’acosta a la seva habitació i la troba estirada al llit mirant l’àlbum de fotografies antigues dels seus avis. S’asseu al seu costat i li diu: —Laura, bonica, darrerament al pare i a mi ens sembla que estàs una mica més seriosa i n’estem preocupats. Què et sembla a tu? Creus que tenim raó? —Mare, no veig pas que em passi res —respon la Laura, una mica a la defensiva. —Va tot bé? —insisteix la mare. —Dona —diu la Laura—, a l’escola tot va bé i amb l’equip d’hoquei estem que ho petem! Què vols que et digui? —No ho sé —diu la mare—, els teus germans estan una mica desconcertats, perquè els respons de qualsevol manera i diuen que t’estàs tornant molt antipàtica. —Deu ser cosa de l’edat. Dec estar entrant a l’edat del “pavo”: no és així com en dieu els grans? —Laura, no cal posar-se sarcàstica. Potser que mirem d’analitzar la situació amb calma, no et sembla? —És que, mare, els dos petits són uns pesats, tot el dia que si Laura això, que si Laura allò... No hi ha qui els aguanti! —es queixa. —Potser sí que tens raó, que tot el dia et van davant i darrere. Però a mi em sembla que potser tu fas moltes coses i tens l’agenda de la setmana molt plena, no? —No ho sé, mare, si fa o no fa com l’any passat, només és que hi ha un dia més d’entrenament. —Sí, i que els divendres has d’anar a buscar el teu germà petit en sortir de bàsquet. —Sí, però això ho faig molt de gust, i m’agrada que confieu en mi per fer aquesta feina. —Potser és que tens problemes a classe amb les amigues? —No, no tinc cap problema, tot al contrari: el curs em va de meravella i estic molt contenta amb el tutor. —Potser és que estàs enamorada —diu la Marina, tot picant-li l’ullet. —Mama! —exclama ella—, no facis aquestes bromes, que ja saps que no m’agraden. Si no em passa res; només és que trobo a faltar els avis —diu acaronant l’àlbum de fotos que té a les mans. La Marina s’ha quedat de pedra. És veritat que fa temps que no veuen els avis perquè han anat a viure a Menorca d’ençà la jubilació de l’avi. —Però si hem estat tot l’estiu junts i ens ho hem passat d’allò més bé! —li diu sorpresa. —Sí, és precisament això. Trobo a faltar les excursions amb bici a la vora del mar i les tardes jugant al mikado i al dòmino. M’agradava perdre el temps mirant les postes de sol i tenir temps per pensar. Potser és per això que estic tan melancòlica. —Et proposo una cosa —diu la Marina—: el proper cap de setmana llarg que hi hagi agafarem un vol per poder anar a Menorca a veure els avis. Però, mentrestant, les tardes de diumenge, podríem dedicar un parell d’hores a jugar plegats. Què et sembla? —Visca! —crida la Laura. En aquest moment apareixen per la porta de l’habitació en Sergi i la Maria, que celebren la idea dient que ells també volen proposar alguns jocs de taula.
Qüestions per al diàleg
1
Tenim temps per jugar amb els nostres fills i filles?
2
Ens adonem dels estats d’ànim dels nostres fills i filles?
3
Els nostres fills ens han vist jugar alguna vegada?

Infantil n.75 Jocs i joguines

Parlem en família de... jocs i joguines
Quins nervis! S’acosta la nit de Reis i encara em falten regals per a la iaia, el Carles i el nen” -diu en veu baixa la Fina mentre camina pel centre comercial-. “La iaia, amb una colònia, estarà contenta; el Carles, amb un jersei molt mono que he vist al Zara, llest; però el nen... maleïda joguina, que no hi ha manera de trobar-la!”- exclama tota enfadada.
I és que ha deixat les compres per al final, ha arriscat massa. No està gaire al corrent de les modes de joguines. Joguina que surt a televisió, joguina que volen tots els nens. I més quan fan referència a una pel·lícula. Els whatsapp amb les amigues treuen fum:
L’has trobat? -diu una.
- Nena, mira al Carrefour- diu l’altra I així dia rere dia sense sort. Arriba el 6 de gener i ... la iaia contenta, el Carles ni fu ni fa i el nen... ai el nen! S’ha ajuntat amb una pila de joguines i de jocs de tot tipus; però troba a faltar aquella joguina que havia demanat a casa. S’ha trobat amb un joc de taula que no l’ha fet gens de gràcia, fins al punt que ha començat una rabieta que, amb ajuda de la iaia, s’ha pogut calmar un xic.
Que no estàs content amb el que t’han portat els reis? -diu el pare.
Nooo! Jo volia el Darth Vader! -exclama entre plors l’Arnau.
Però fill, no passa res, podem jugar tots junts amb aquest joc -diu la mare.
No vull! No m’agrada! Juga tu! -contesta.
No m’agrada que parlis així, entesos? -respon la mare.
Mira, Arnau -intervé el pare-, hi ha nens que avui no han tingut regals o potser només n’han tingut un i tu en tens una pila. Les joguines i els jocs que t’han portat els Reis són per jugar amb algú i allò que tu demanaves era per jugar tot sol -li fa entendre el Carles Però, tot i així, el nen no es queda gaire convençut, fa mitja volta i es posa a mirar els dibuixos de la tele. Més tard, l’Arnau s’aixeca a mirar les peces del joc i acaben el dia jugant tots plegats mentre la iaia fa el sopar.
Qüestions per al diàleg
1
Estem al dia sobre els jocs i joguines que estan de moda?
2
Què creieu que els atreu?
3
Seleccionem els jocs i les joguines segons el nostre criteri?